BRYAN PARK!!
I com en l'anterior MEME, qui vulgui continuar el MEME que el continui! Jo no obligo a ningú en concret, alé MEME vosaltes!
Em van passar un MEME, una mena de llistat en el que haig d’escollir 5 cançons, només 5, que m’agradin, que considerin que són les meves preferides, per tant haig de descartar moltes cançons que m’agraden. Moltíssimes, i de segur q un cop les hagi escollit començaré a dubtar de si realment aquestes eren les cançons que volia escollir. I de segur que si en comptes de fer la selecció avui la fes un altre dia les meves cançons serien diferents.
Amb les decisions sempre em passa, em costa molt decidir-me, no m’agrada escollir, o millor dit no m’agrada deixar d’escollir coses. Però la vida és això: prendre decisions, escollir coses, persones i moments que vols que formin part de la teva vida i excloure’n d’altres. La llàstima és que no sempre encertem en la nostra elecció, moltes vegades ens equivoquem i després ja no pots recuperar l’opció descartada.
Bé, aquí teniu les meves 5 cançons escollides:
El bulevar de los sueños rotos, Joaquín Sabina. La versió de los secretos també m’agrada molt.
Miedo, MClan. M'he sentit molt identificada amb la lletra.
Envia’m un àngel, Sau. Tots necessitem algú que ens guií, i saber que sempre estarà amb nosaltres.
Before the night is over, Bryan Adams, d’ell m’agraden la majoria de cançons, records d’adolescència suposo.
Tonight I wanna cry, Keith Urban
I les cançons que tinc penjades en aquest bloc com podeu suposar també m’agraden. Qui vulgui continuar amb el MEME ja sap que ha de fer: escollir 5 cançons.
Algunes de les imatges no les he viscut en primera persona, i algunes de les persones no les he vist. Però si les veies seria com si les conegues de tota la vida. És el que passa quan comparteixes la vida. Hi ha moments que no saps si has viscut tu o només te l'han explicat i tu l'has adoptat com a propi. M'encanten aquest moments en que t'adones que no vius només la teva vida sinó que també vius part de la vida dels altres.
Gràcies per deixar-me omplir la meva vida amb els moments que us he robat.
Aquesta nit, com suposo que totes les nits, he somniat, però a diferència del que m’acostuma a passar, al despertar-me encara recordava el somni. No crec que els somnis siguin premonitoris, però sí crec que són un reflex dels nostres pensaments més amagats. En ells donem cabuda a les nostres frustracions i tristeses i també a les nostres alegries i esperances. Potser perquè últimament la meva vida és més que mai una muntanya russa, avui he recordat el què he somiat.
Moltes vegades enmig d’aquests somnis sense massa sentit i difícils de comprendre trobem les pautes per seguir endavant i veure clar allò que en la vida real no havíem vist. Malgrat la incoherència del meu somni, és aquest el que m’ha fet obrir els ulls. Veure amb claredat el què realment és la meva vida i saber que malgrat tots els problemes que hi ha, malgrat que no els puc obviar ni solucionar, i malgrat moltes altres coses, segueixo sent jo. Segueixo sentint, segueixo tenint ganes de plorar, i segueixo tenint ganes de riure només uns segons després d’haver plorat.
És curiós com un seguit d’imatges sense un fil conductor, imaginàries i totalment inconnexes poden fer-me adonar del que no havia vist en mesos de racionalitat i claredat.
Moltes vegades no ens parem a pensar.
No ens aturem i escoltem el nostre cor, tenim masses coses a fer, masses coses per oblidar i masses plans per complir.
Moltes vegades seria millor oblidar per uns moments tots aquest plans, oblidar les coses que volem oblidar i escoltar-nos, parar per veure on som i on volem anar, aturar-nos i mirar al nostre costat si tenim les persones que volem i si nosaltres som qui volíem ser o si només som el reflexa d'un somni.
Moltes vegades és bo arribar a conclusions, saber que els somnis no sempre es compleixen, però saber que si ho sabem podem ser feliços en petits moment.
Moltes vegades aquests petits moments poden quedar aturats en el nostre cor i fer que durin eternament, moltes vegades, només recordant la felicitat podem ser feliços, fins i tot amb els ulls plens de llàgrimes pots ser feliç, encara que només sigui per un instant, sigues feliç.