divendres, 23 de novembre del 2007

ales trencades

Necessito unes ales noves, les meves estan rovellades, porten tant de temps lligades i en desús que em fa por intentar volar amb elles, fa tant que les vaig tancar que ara em fa por tornar a obrir-les.

I si ja no puc volar?

dimecres, 21 de novembre del 2007

on el cor et porti, Susanna Tamaro


Cada vegada que et sentis perduda, confusa, pensa en els arbres, recorda de quina manera creixen. Recorda que un arbre amb una gran copa i poques arrels és arrencat al primer cop de vent, mentre que, a un arbre amb moltes arrels i poca copa, la saba amb prou feines corre. Les arrels i la copa han de créixer en la mateixa mesura, han d'estar dins les coses i estar-ne per sobre, només d'aquesta manera podràs oferir ombra i sopluig, només d'aquesta manera, a l'estació adequada, podràs cobrir-te de flors i de fruits.


I després, quan davant teu s'obriran tants camins i no sabràs quin d'ells triar, no n'agafis un perquè sí, sinó asseu- te i espera. Respira amb la profunditat confiada amb la qual vas respirar el dia que vas venir en aquest món, sense res que et distragués; espera i espera més encara. Queda't quieta, en silenci, i escolta el teu cor: Quan et parli, aleshores, aixeca't i vés on ell et porti.

divendres, 16 de novembre del 2007

Meme i decidir

Em van passar un MEME, una mena de llistat en el que haig d’escollir 5 cançons, només 5, que m’agradin, que considerin que són les meves preferides, per tant haig de descartar moltes cançons que m’agraden. Moltíssimes, i de segur q un cop les hagi escollit començaré a dubtar de si realment aquestes eren les cançons que volia escollir. I de segur que si en comptes de fer la selecció avui la fes un altre dia les meves cançons serien diferents.

Amb les decisions sempre em passa, em costa molt decidir-me, no m’agrada escollir, o millor dit no m’agrada deixar d’escollir coses. Però la vida és això: prendre decisions, escollir coses, persones i moments que vols que formin part de la teva vida i excloure’n d’altres. La llàstima és que no sempre encertem en la nostra elecció, moltes vegades ens equivoquem i després ja no pots recuperar l’opció descartada.

Bé, aquí teniu les meves 5 cançons escollides:

El bulevar de los sueños rotos, Joaquín Sabina. La versió de los secretos també m’agrada molt.

Miedo, MClan. M'he sentit molt identificada amb la lletra.

Envia’m un àngel, Sau. Tots necessitem algú que ens guií, i saber que sempre estarà amb nosaltres.

Before the night is over, Bryan Adams, d’ell m’agraden la majoria de cançons, records d’adolescència suposo.

Tonight I wanna cry, Keith Urban


I les cançons que tinc penjades en aquest bloc com podeu suposar també m’agraden. Qui vulgui continuar amb el MEME ja sap que ha de fer: escollir 5 cançons.

dimecres, 14 de novembre del 2007

GRÀCIES

Porto una setmana donant les gràcies, donant les gràcies de tot cor a algunes persones, donant unes gràcies educades a algunes altres i a vegades simplement emeten una paraula sense sentiment.

Mai m’ha costat donar les gràcies, però m’hagués agradat no haver de donar-les, no haver d’agrair-vos a tots vosaltres ser al meu costat, no haver de posar-me sentimental, no haver de veure gent que fa temps que no veig, no haver de repetir mil vegades el text que m’he aprés, m’agradaria no haver de donar-vos de nou les gràcies.


Però ho haig de fer, ho vull fer i ho faig de tot cor, perquè sé que heu patit amb mi i també per mi, perquè sé que ho heu fet per vosaltres i per mi, perquè sé que no teníeu perquè fer-ho, perquè sé que no necessito demanar-vos res, perquè sé que puc comptar-hi, per tot això i per moltes més coses que tots i cada un de vosaltres ja sabeu: GRÀCIES

dimarts, 6 de novembre del 2007

Hem perdut


Els dies d’estiu a la platja, les tardes a les roques de Calella, la recerca de musclos, les revetlles de St. Joan al terrat, les passejades en bici, els berenars a la muntanya, les excursions a Alcarràs, als Pirineus, a la Rehole, les discussions per el comandament a distància, per saber on vaig i d’on vinc, les discussions per no voler deixar-me créixer, les discussions pel cotxe, el so dels seus roncs, la por a perdre-ho ha desaparegut, l’he perdut definitivament. Cap d’aquest records es podrà tornar a repetir, simplement quedaran fixats en el meu cor trencat en mil bocinets.