dilluns, 26 de febrer del 2007

insignificant

En la immensitat del món la nostra existència és insignificant, pensem que potser per a algú signifiquem alguna cosa, i segur que és així, en la meva vida hi ha moltes persones que signifiquem molt per a mi, més segurament del que mai havia pensat. Però com és obvi, no és fins ara, que veig com els perdo irremediablement, i que el temps que em resta amb ells no el puc aprofitar com m’agradaria, que m’adono com d’importants són i com poc vull que se’n vagin.

Sé que no els necessito, que la meva vida seguirà sent igual d’insignificant sense ells, però també sé que no els vull perdre, no vull pensar que un dia ja no hi seran i malgrat no voler-ho pensar sé que no ho puc evitar i que haig de ser conscient que, per desgracia, aquest dia està més pròxim del que desitjo. Sé que és un fet que no puc canviar, però tampoc el puc acceptar i això fa que el dolor que sento no tingui cap consol.

dimecres, 21 de febrer del 2007

caminos




Nos pasamos la vida esperando a que ocurra lo que deseamos, pero cuando finalmente lo conseguimos sentimos que ya no es suficiente. Por eso no tengo prisa para llegar a ninguna parte ya que, como alguien me dijo una vez, lo importante es el recorrido, y sé que ya estoy en el camino, aunque cual es el final del camino no lo tengo tan claro.

Poder escoger un camino u otro, saber que podemos equivocarnos pero no tener miedo a correr ese riesgo porqué sabemos q si no nos equivocamos la recompensa valdrá la pena, y en caso de que nos equivoquemos sabremos q no ha sido en balde, pues cada error nos enseña, es lo que en estos momentos hace que mi vida tenga algún sentido.

dimarts, 20 de febrer del 2007

Snow Patrol - Chasing Cars video




"Chasing Cars"

We'll do it all
Everything
On our own

We don't need
Anything
Or anyone

If I lay here
If I just lay here
Would you lie with me and just forget the world?

I don't quite know
How to say
How I feel

Those three words
Are said too much
They're not enough

If I lay here
If I just lay here
Would you lie with me and just forget the world?

Forget what we're told
Before we get too old
Show me a garden that's bursting into life

Let's waste time
Chasing cars
Around our heads

I need your grace
To remind me
To find my own

If I lay here
If I just lay here
Would you lie with me and just forget the world?

Forget what we're told
Before we get too old
Show me a garden that's bursting into life

All that I am
All that I ever was
Is here in your perfect eyes, they're all I can see

I don't know where
Confused about how as well
Just know that these things will never change for us at all

If I lay here
If I just lay here
Would you lie with me and just forget the world?

Warhol


dimarts, 13 de febrer del 2007

sempre buscant

Dins la foscor de la nit els cossos es busquen desesperadament, la soledat els atemoreix i els fa sentir insegurs. Creuen que sols no són res. I tenen raó de sentir-se sols perquè ho estan.

Mai podran estar acompanyats, per més que ho desitgin sempre estaran sols. Podran tenir a algú al seu costat, però aquest algú no aconseguirà mai omplir la sensació de fracàs que envaeix els seus cossos atemorits.

Esperant trobar a algú deixem escapar els nostres somnis i les promeses individuals que un dia ens vam fer. Renunciem a un jo solitari per convertir-nos en un nosaltres inexistent i creiem que així serem més forts. Res més allunyat d’una realitat.

Per deixar de tenir por no podem buscar a algú que ens acompanyi, ens hem de buscar a nosaltres mateixos, només quan et trobes a tu mateix saps que la resta no importa, ets tu, tu i només tu. No necessites ningú més per ser. I si hi hagués algú més, ja no series tu.

Per tant, oblida't dels altres, dels que t’han envoltat, no busquis a algú que mai ha existit i mai existirà, busca’t a tu mateix, i quan et trobis, ja res ni ningú importarà. Només així podràs deixar de buscar, només així podràs vèncer la por que t’obliga a seguir buscant.

Però jo no em trobo.

divendres, 9 de febrer del 2007

amor i mort


Al nord d'Itàlia, en aquesta planura padana entre turons i llacs alpins, s'aixeca la vella ciutat de Màntua. Allà, on l'art i l'esperit han cedit terreny a les zones industrials, ha aparegut en una excavació arqueològica un conjunt d'ossos harmoniosos i antics.
Es tracta d'una parella, un home i una dona, abraçats, més ben dit, fortament abraçats com només ho pot fer el temps i la terra. Els ossos no solen mentir. Però en aquests esquelets que van morir fa més de 5.000 anys hi ha més de nosaltres que d'ells mateixos. En l'abraçada que acaba de tornar a la llum creiem veure-hi l'amor etern, la plasmació del t'estimaré per sempre. I, en canvi, es tracta d'una parella jove, ho demostren les seves dentadures que es mantenen intactes. Unes dents que potser van servir per acariciar- se o per compartir l'aliment i uns braços que es van buscar, però que potser van intentar separar-se l'un de l'altre.
Volem creure que van morir a temps i que aquesta troballa arqueològica ens reconcilia amb la part millor de la nostra espècie. Però potser no estem veient una abraçada voluntària d'amants desesperats davant la imminència de la mort. Es podria tractar d'un enterrament forçat per una societat patriarcal que obligués la dona a ser enterrada amb el marit mort, tal com passa encara avui dia en algunes cultures tot i la vigilància dels estats.
En els ossos d'aquella parella que va tancar els ulls abans que la humanitat els obrís, està escrit el manual d'instruccions de l'amor, però també la seva data de caducitat. L'amor és una cosa que els éssers humans amb prou feines coneixem. Ho intentem interpretar amb poesies i cançons, amb cartes i trucades nocturnes, amb llençols amagats i pètals de roses premsades entre paraules.
La mort, en canvi, sent com és una part de la vida, només és compresa pels humans. Perquè és en la mort dels altres quan entenem l'evidència de la nostra pròpia mort. La mort arribarà trucant a la porta mentre l'amor fuig per la finestra. I algun dia, d'aquí a molts mil.lennis, només serem ossos que buscaran el caliu d'altres ossos oblidats.
JOAN BARRIL, El Periódico.