diumenge, 25 de juliol del 2010

incontinència verbal

A vegades pateixo incontinència verbal i això fa que en ocasions digui coses que realment no penso, coses sense pensar, coses que penso però que a vegades no és el moment de dir, i coses que sé que no cal dir.

Fa uns dies vaig dir a algú que l’estimo, jo en aquestes coses sóc més de demostrar-ho que de dir-ho, però en aquell moment i a causa de la meva incontinència verbal ho vaig deixar anar. Aquest fet em va fer pensar que feia molt de temps que no incorporava a algú a la llista de persones que estimo. No són moltes les persones a les que he dit que estimo, per això no em va costar fer el recompte, i em va alegrar comprovar que segueixo estimant a totes i cada una de les persones a qui alguna vegada he dit “T’estimo”.

Evidentment no les estimo a tots de la mateixa manera i la meva manera d’estimar-les també a canviat a conseqüència de les voltes que dóna la vida, però, tot i així, segueixo desitjant que siguin felices i per a mi això és el més important d’estimar a algú. Voler la seva felicitat, i, depenent dels casos, que la seva felicitat estigui lligada a la teva.

Estic convençuda que aquesta vegada tampoc m’he equivocat, que serà algú a qui sempre desitjaré el millor, perquè, mirant enrere, em dóna la sensació que una vegada estimo a algú jo no deixo de fer-ho.

divendres, 9 de juliol del 2010

fins a l'infinit


-I ara, on vols anar?
-A l'infinit i més enllà
-I com s'hi va?
-Tot recte

dilluns, 5 de juliol del 2010

Nua al sol

Just fa una setmana que he aterrat del meu últim viatge, un viatge rodó en el que fins i tots els problemes van ser convertits en oportunitats, recordant-me que les coses sempre passen per alguna cosa, i que si et perds és perquè has de trobar un nou lloc. M’ha agradat poder anar a la dreta o a l’esquerra, poder girar aquí o allà, estar despullada prenent sol mentre el món segueix rodant per a tothom menys per a mi. Per fi vaig aconseguir parar el món i baixar-ne!

Per desgràcia, he hagut de tornar a pujar al món i ara encara estic intentant seguir el ritme, segurament amb uns dies el tornaré a agafar però aquesta sensació d’anar a destemps que encara m’acompanya sembla que anirà per llarg. I més veient que tot i que el món va deixar de girar per a mi, no ho va fer per moltes persones que m’envolten.

Que torni a parar el món, que baixo!