![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_NU2InlwJDXN7vIBv7akHPt_TDU8D6TimNda3N1IU6kTsdpd-KHqzZFy4IiUTQPL_lq0VkWAICOML6llLVKFKUpf5frq6__pqc7F7BDh-bBt6qHIknmHnFKNcHUEOp5VLiyumYEjmajqW/s320/Sin+t%C3%ADtulo-1+copia.jpg)
Aquesta nit una vibració inesperada, gairebé imperceptible m’ha fet allunyar-me de Morfeu, he obert un ull per veure què era allò i al adonar-me’n no he pogut evitar despertar-me del tot mentre un munt de papallones aletejaven pel meu estomac.
És una tonteria, he pensat: “torna’t al llit i a dormir que demà no hi haurà qui t’aixequi! “ però el mal ja estava fet. El meu cap a començat a donar voltes i més voltes sobre un mateix eix que no té cap punt de suport ni motiu.
Però malgrat això les papallones continuen volant en el meu estomac a l’espera del pròxim respir.
M’agrada.
És una tonteria, he pensat: “torna’t al llit i a dormir que demà no hi haurà qui t’aixequi! “ però el mal ja estava fet. El meu cap a començat a donar voltes i més voltes sobre un mateix eix que no té cap punt de suport ni motiu.
Però malgrat això les papallones continuen volant en el meu estomac a l’espera del pròxim respir.
M’agrada.