tag:blogger.com,1999:blog-29248600467755637912024-03-05T15:54:26.853+01:00no deixis passar els teus somnisPatríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.comBlogger172125tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-59059490847036694002013-10-24T12:17:00.002+01:002013-10-25T07:27:54.650+01:00Abandonar<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt;
mso-para-margin:0pt;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #cccccc;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-UEZf7smxYGY/UmkBKIdJ5LI/AAAAAAAABLY/195my2n1xwk/s1600/i-give-up.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="254" src="http://2.bp.blogspot.com/-UEZf7smxYGY/UmkBKIdJ5LI/AAAAAAAABLY/195my2n1xwk/s320/i-give-up.jpg" style="background-color: #444444;" width="320" /></a><span style="background-color: #444444;">I de cop torno voler escriure,
després de més d’un any sense voler compartir res em ve de gust tornar a obrir
aquesta porta que em porta a publicar coses que a vegades ni jo mateixa entenc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Coses que a vegades no tenen sentit i altres que a vegades
en tenen massa. No busco trobar
respostes però sí aconseguir entendre algunes preguntes,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>afirmacions i fets que crec que mai no
entendré.</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Veig que al meu voltant hi ha més persones de les que em
penso que no saben, poden o volen
afrontar les decepcions que ens porta la vida.
Veuen que la seva vida no és el que havien somiat als 15 anys i que les coses
els porten per camins diferents, i
moltes persones no volen, saben, poden,
prendre aquest camí que no era el que volien i intentar gaudir-ne. No acaben de ser capaços d’adonar-se que un camí
equivocat pot ser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una nova oportunitat i
que al final tots els camins tenen el seu encant,
però no ho veuen i opten per abandonar.
<span style="background-color: white;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Crec que la majoria en algun moment podem haver sentit
aquesta sensació, cansats de caminar
sense veure l’objectiu al qual ens dirigim,
i no sent capaços de mirar al nostre voltant per descobrir que hi ha milers de
petites flors que ens poden embellir al passeig.
Adonar-nos els objectius canvien o s’esvaeixen en l’horitzó forma part del pas
de la maduresa, ser capaços d’entendre
que a vegades la vida no ens porta al que esperàvem però ens aporta altres
coses i voler-les gaudir és el que ens fa ser grans.</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Però malauradament hi ha persones que no poden, volen o saben fer aquest pas i decideixen
abandonar el c<span style="background-color: #444444;">amí abans de trobar un nou objectiu.
Respectable, tothom té dret a prendre
aquesta decisió, però pot fer mal
als que volem seguir i perdem el nostre company de viatge.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Recordo que fa uns anys va vaig córrer a socórrer a algú que
havia perdut el camí dels seus objectius,
i em deia que volia abandonar, si no
ho hagués fet no m’hauria portat bé i si ell hagués abandonat la meva vida ara
no seria la mateixa, i tot i que no
ho sé del cert, em sap greu pensar
que seria millor.</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #444444; color: #cccccc;">
Sí, ho sé, no està bé pensar-ho,
però no ho puc evitar.</div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-13984101079425746872012-04-11T08:47:00.001+01:002012-04-11T08:50:36.615+01:00camins<iframe src="http://www.youtube.com/embed/79foFSDoOxY" frameborder="0" width="420" height="315"></iframe><br /><br /><span style="color:#cc9933;">La vida és el camí, i la seva finalitat és la mort.<br /><br />Busquem coses que no existeixen, esperem tenir allò que no tenim i entre mig ens oblidem d’allò que ja tenim. El que està al nostre abast perd valor i somniem amb un futur millor que mai sabem si arribarà. Tenim pressa per arribar i a vegades oblidem que tan important és arribar com parar, mirar enrere i veure que tot té un sentit, que no estem donant voltes en va. Que malgrat les esperances trencades, els cops rebuts i a vegades fins i tot la falta de ganes de seguir lluitant, hi ha dies que veus que val la pena.<br /><br />Que sí, que hi pot haver un món millor. Que sí que tot pot canviar i que sí que un s’ha de seguir arriscant, perquè qui mai s’equivoca és que mai ha intentat res. I em sembla que ha arribat el moment de, potser, tornar-me a equivocar.<br /><br />S’ha acabat anar pels camins marcats, és moment de provar les dreceres i obrir els nostres propis camins, és moment de deixar-nos sorprendre pel que ens hi trobem i sobretot de ser valents i seguir sempre endavant fins arribar a la nostra fi convençuts que hem pres el millor camí possible. El nostre.</span>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-59306621990856048672012-03-26T09:19:00.004+01:002012-03-26T12:45:48.718+01:00olors d'infància<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0nSADAG2v0w/T3AmybCr4II/AAAAAAAAAeA/z797-8LSzPA/s1600/DSC_0222.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5724117774082236546" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-0nSADAG2v0w/T3AmybCr4II/AAAAAAAAAeA/z797-8LSzPA/s320/DSC_0222.JPG" border="0" /></a><span style="color:#ccccff;">I de cop una olor tan habitual en la teva infantesa fa que tot el món es pari un segon. Tornes a tenir nou anys i estàs envoltada de màquines verdes i soroll mentre t’aferres a una mà que físicament ja no és..<br /></span><br /><span style="color:#ccccff;">I de cop, et trobes en mig de terres llunyanes on les bicis marquen el camí de la felicitat. Han passat vint anys i les olors segueixen sent tan vigents com sempre, i és que pots tancar els ulls o tapar-te les orelles, però no respirar i no olorar és impossible, i per uns segons, aquella olor fa que tot el món s’enteli. Surts i sents com el sol brillant torna a escalfar-te la pell i recordar-te que el pitjor ja va passar, que ara només és un instant de record amb regust agredolç.<br /><br /></span><span style="color:#ccccff;"></span><span style="color:#ccccff;">I de cop, t’enfiles a la bici i comences a sentir la llibertat del no saber on anar, la llibertat del no tenir res a fer sinó gaudir del moment.</span>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-23511171231324368412012-03-08T11:44:00.004+01:002012-03-09T08:42:20.952+01:00Visions del món<a href="http://4.bp.blogspot.com/-oI1po4742tE/T1iQFBjdJrI/AAAAAAAAAd0/mGkbXOCZJ3s/s1600/matter29.jpg"><span style="color:#99ff99;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5717478142937736882" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-oI1po4742tE/T1iQFBjdJrI/AAAAAAAAAd0/mGkbXOCZJ3s/s320/matter29.jpg" border="0" /></span></a><span style="color:#99ff99;">-Em passes el jersei verd?<br />-Quin jersei verd?<br />-El que està sobre la calaixera...<br />-Ah?! vols dir el blau!<br />-Blau?? És verd!<br />-No, és blau!!<br /><br />Mai veurem les coses iguals, mai ens posarem d’acord en si aquí és aquí o és allà, mai coincidirem en si la salsa de pesto combina amb l’amanida, i mai ens farem enrere en la nostra particular visió del món tant diferent de la realitat de l’altre. Però, després de tantes discussions sense final acordat, ens hem acostumat a no estar d’acord en moltes coses, gairebé en res, però malgrat aquests desacords res és difícil.<br />Els desacords mai haurien de ser un problema, haurien de ser una oportunitat per posar en dubte les nostres realitats.<br />I a mi, en el fons, m’agrada que no s’acceptin els meus punts de vista (per més que jo sé que són certs), però sobretot m’agrada sentir que, malgrat tots aquests desacords, la música que en sorgeix és una música agradable que ens permet seguir veient el món amb diferents colors.<br />Saber que no passa res si per a tu el món és blau, i per a mi és verd. Saber que allò que realment importa és que sigui el nostre món, sigui quin sigui el seu color!<br /></span>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-38497909940968231612012-03-02T10:36:00.006+01:002012-03-09T13:04:04.959+01:00males decisions<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ibe0LNK4t0E/T1CVL3VeEDI/AAAAAAAAAcI/sK736yeDxQA/s1600/fear-of-failure-768216.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5715231958198259762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-ibe0LNK4t0E/T1CVL3VeEDI/AAAAAAAAAcI/sK736yeDxQA/s320/fear-of-failure-768216.gif" border="0" /></a><span style="color:#66cccc;">Porto tota la vida creient que sempre és millor arriscar-se a quedar-se amb el dubte de: “què hauria passat si...” sempre m’he sentit orgullosa d’haver pres les decisions que en el seu moment considerava valentes, arriscades i, a vegades, imprudents.</span></div><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#66cccc;">A la vida sempre s’han de prendre decisions però no sempre és fàcil fer-ho, i un cop presa ens aferrem a la idea que aquell elecció va ser la millor en aquell moment. Però a vegades no és així. </span></div><span style="color:#66cccc;"><br /><br /><br /><div align="justify">Avui obro els ulls en un llit que no és el meu però en el qual em sento gairebé com a casa, i penso en totes les decisions que he pres o que he deixat que d’altres prenguessin per mi. La majoria van ser encertades excepte la decisió que realment importava. Em vaig equivocar, mai hauria d’haver arriscat tot el meu futur per alguna cosa que sabia que no tenia futur. però ho vaig fer, i porto tot aquest temps enganyant-me a mi mateixa i dient que no me’n penedeixo, gairebé havia aconseguit creure-m’ho, però aquesta setmana el cel s’ha omplert de llum i he vist la veritat: és mentida. </div><br /><br /><br /><div align="justify">És mentida! Em vaig equivocar, i molt. Me’n penedeixo, i molt, i desitjaria tant tornar enrere en el temps i fer cas d’aquell impuls de sortir corrents.... però no puc, <a href="http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2008/07/alea-jacta-est.html"><span style="color:#3333ff;">vaig perdre la partida</span></a><span style="color:#3333ff;">.</span> I ara no sé com afrontar el suport que vaig donar als errors dels altres, només puc esperar que el meu error no esquitxi els altres, esperar no ser jo qui es converteixi en un penediment per algú a qui estimo, i esperar... </span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-27614612392069370072012-02-27T10:28:00.001+01:002012-03-02T12:17:35.769+01:00Me falten paraules<p align="justify"><span style="color:#cc33cc;">M’han demanat unes paraules... i jo últimament estic falta de paraules, parlo molt i no dic res, les pàgines en blanc se m’acumulen i jo no sé com omplir-les, paraules que no surten, lletres que no s’uneixen i, en mig de tot la meva falta de ganes d’escriure, la meva falta de voluntat d’omplir un paper en blanc que mai m’havia costat omplir. Potser només és com tot, potser només “tot és posar-s’hi” però no m’hi poso i veig com els dies s’allarguen i les nits s’escurcen mentre espero el moment per tornar a posar-me a escriure, a córrer, a sortir, a fer... potser només estic esperant que aquesta primavera, que ja s’olora en l’aire, em doni la dosi d’inspiració necessària per omplir el buit que han deixats els dies d’hivern en els quals la inspiració és una manta i un sofà.<br />Per sort ja s’olora la primavera... Per sort sembla que les paraules comencen a florir...</span></p><iframe src="http://www.youtube.com/embed/FONRvDsRXGg" frameborder="0" width="420" height="315"></iframe>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-11943825415741018232011-11-01T13:49:00.002+01:002011-11-09T12:10:02.307+01:00passats<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-L9fa6Vmea-k/TrklxHa9zZI/AAAAAAAAAb8/62AEGidu3SQ/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-2%2Bcopia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672606731385818514" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 244px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-L9fa6Vmea-k/TrklxHa9zZI/AAAAAAAAAb8/62AEGidu3SQ/s320/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-2%2Bcopia.jpg" border="0" /></a><span style="color:#cccccc;">Porto mesos sense passar per aquí, i segurament no és tant qüestió de temps com de venir de gust. Últimament no estic.<br />Durant aquests mesos he canviat de casa, de companys de pis, he perdut una mascota, he viatjat a un país que no existia a la bola del món que vaig trobar enterrada al terrat de casa meva, i que ara decora el meu nou pis ikea i m’he fet un nou tatuatge. </span><br /><span style="color:#cccccc;"><br />Semblarà una tonteria, però després de fer-me'l he pensat en aquell altre que fa 4 anys que tinc pendent i encara no m’he fet, i m’he adonat que no me l’he fet perquè tots els tatuatges que porto són canvis positius, i aquell tatuatge no era el record d’un canvi positiu o per celebrar res. Sempre ho havia atribuït a no tenir el meu tatuador a prop, però això només és una excusa per no voler portar tatuat a la pell el record del pitjor moment de la meva vida, tot i que en el fons tenir-lo tatuat no faria que ho recordés més. Potser algun dia seré capaç de fer-ho, de tatuar-me aquella frase que volta per la meva cartera, i acabar de tancar aquest cercle que mica en mica, de castanyada en castanyada, vaig superant fins a ser capaç de mirar enrere i no tenir por de les repeticions i les supersticions estúpides que fins ara em feien quedar-me a casa cada dia d’aniversaris.<br /><br />Quatre anys han passat i sembla que aquest el fantasma de la superstició aquest any s’ha quedat a la casa vella, entre aquelles quatre parets mal pintades de lila que m’han vist créixer, plorar, riure, gaudir, enfadar-me, ser una dona i ser una nena.<br />Adéu a les parets liles, adéu a les cortines vermelles i a la paret foradada, i gràcies per quedar-vos alguns dels meus fantasmes.<br /></div></span><span style="color:#cccccc;"></span>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-27782039437040366822011-07-29T08:35:00.002+01:002011-07-29T08:40:16.227+01:00Els meus amics raros<div align="justify"><span style="color:#cccccc;">Els meus amics són raros, això em va dir un raro/freaky a qui estimo potser per ser diferent i raro, sí les dues coses. Em va dir que els meus amics eren raros, i tot i que ho va dir en el bon sentit de la paraula, el primer que vaig pensar va ser “si ells són raros tu què ets?” però després entrant més en la conversa i analitzant punt per punt les paraules, haig de reconèixer que els meus amics són raros, cada un d’ells té alguna d’aquelles coses que el fan diferent, especial i únic, en alguns casos potser és per la timidesa, en altres per les magdalenes, altres per la lluita incansable (a més de veritat) per aconseguir allò que desitgen tot i saber que no els farà cap bé, altres per l’escassetat de paraules, i altres per el superàvit d’elles... en fi que vaig haver d’acceptar que potser sí que els meus amics són raros, que ell també és raro, i que en el fons per raros que siguin són ells, i són coherents amb les seves coses o no, però els considero els meus AMICS.<br /><br />Llavors el raro/freaky va deixar una altre frase, em va dir que segurament jo era la més normal de tots els meus amics! I això no vaig saber com prendre-m’ho... sé que potser té raó, sóc força centrada (excepte quan ensenyo les tetes a algun desconegut) i no tinc cap característica marcada, no faig res en excés i sóc prou agosarada per fer depèn de quines coses.<br /><br />Però el curiós del cas, és que en un principi no sabia com prendre’m que hagués dit que els meus amics són raros, però després vaig pensar que tampoc m’agradava que em digués que jo era normal.<br /><br />Per què, què és millor, ser raro o ser normal? I què vol dir ser raro? I ser normal? Potser prefereixo no ser res, ser simplement jo, amb tots les rareses i les normalitats que tots tenim.<br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/sgmkDE1Hup0" frameborder="0" width="425" height="349"></iframe><br /></div></span>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-46453148437661631902011-07-01T11:36:00.001+01:002011-07-01T11:40:48.145+01:00La cabaña de Turmo<iframe src="http://www.youtube.com/embed/YBtVd1nWqgE" frameborder="0" width="425" height="349"></iframe>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-57795046202615526112011-06-27T10:30:00.004+01:002011-06-27T10:36:32.049+01:00sóc una noia de mar<p align="left"><a href="http://1.bp.blogspot.com/--OWLWbgr2ZI/TghOXEHO8KI/AAAAAAAAAb0/ZlfWv8YAD1c/s1600/Pan3000-1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5622830292920103074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 515px; CURSOR: hand; HEIGHT: 64px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/--OWLWbgr2ZI/TghOXEHO8KI/AAAAAAAAAb0/ZlfWv8YAD1c/s320/Pan3000-1.JPG" border="0" /></a></p><br /><p align="justify"><span style="color:#cccccc;">Torno d’un cap de setmana de muntanya, de cims, d’esgarrapades, de butllofes rebentades, de sobres de pasta en pols, de galetes de xocolata, de cremades i marques de paleta, de cansament, de mal de cap i desmais, i de no aconseguir els 10.<br /><br />Sí, l’objectiu eren 10 tres mil, i jo els 4 últims els vaig deixar per un altre dia, potser hauria pogut insistir, oblidar-me del dolor i el cansament, però com diuen, tant bo és insistir com saber-se retirar.<br /><br />I jo em vaig saber retirar, sí, em queda l’amarg regust de no haver-ho aconseguit, però traient-me les botes, posant-me les sandàlies i veient els meus talons en carn viva, no puc evitar pensar que aquest 6 tres mil, sumats als altres dos que ja tenia, no estan gens malament per a una noia de mar.<br /><br />Ara potser ja puc dir que sóc de Mar i Muntanya?</span> </p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-79146183325944045052011-06-07T08:49:00.006+01:002011-06-08T12:11:44.600+01:00Tanquem portes<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-GyMDxIWxLmE/Te3auUzqnaI/AAAAAAAAAbs/ULO81q9oWaY/s1600/DSC00053.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615384799795125666" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-GyMDxIWxLmE/Te3auUzqnaI/AAAAAAAAAbs/ULO81q9oWaY/s320/DSC00053.JPG" border="0" /></a><span style="color:#00cccc;">Tanquem portes. S’ha acabat. És el final. És el principi. És una nova vida. És deixar enrere una vida tranquil·la, còmoda, amb alegries i algun enfado, amb nits de gelats i mojitos i nits de teles silencioses.<br /><br />Tot té el seu final, i aquest és el nostre. Han estat uns any inoblidables que recordaré sempre amb molt de carinyo, i quan serem grans i ens retrobem recordarem totes les experiències, ens direm el que no ens vam atrevir a dir perquè ja no serà important, perquè ja no podrà fer mal, perquè ens farà riure. Riurem de les cortines vermelles, de la làmpada de tortures, de la rentadora i la sisi i pensaré que vaig ser feliç. Pensaré en les persones que en aquella època van passar per la meva vida, amb les que vaig compartir la meva vida i segueixen en la meva vida.. Pensaré que vaig aprendre, o intuir, què és la vida, que em van sortir arrugues i canes entre les nostres parets plenes de records tintats de lila i blanc. Que em vaig fer gran a força de finals forçats entre aquestes parets. I ara ha arribat el seu final. Recordaré amb molt de carinyo i, depenent de la vida que tindré d’ara endavant, potser també amb melancolia, aquestes anys viscuts.<br /><br />Però com tots sabem res dura per sempre, i aquí s’acaba el nostre sempre. Aquí comença el meu ara. Encara em queden setmanes per pair-ho encara tinc temps per veure quin camí prendre, però aquest temps és ja el compte enrere d’un final anuncia’t des del principi, un final que em portarà a un nou principi ple incerteses i possibilitats. A “</span><a href="http://catarsiteatre.blogspot.com/search?updated-min=2009-01-01T00%3A00%3A00%2B01%3A00&updated-max=2010-01-01T00%3A00%3A00%2B01%3A00&max-results=4"><span style="color:#00cccc;">Desnuda i abierta de piern</span></a><span style="color:#00cccc;">as” la </span><a href="http://almspuroestilobrigetjones.blogspot.com/"><span style="color:#00cccc;">Rebeca</span></a><span style="color:#00cccc;"> deia: <em>Uno no debería empezar nunca nada, nunca se sabe dónde te puede llevar un principio</em>. Jo canvio la frase: <em>Un hauria de començar-ho tot, mai se sap a quin final et pot portar un principi.</em> </span></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><span style="color:#00cccc;">El que realment importa és el camí fins arribar al final i, per a mi, aquest camí ha estat, en general, un plaer. </span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-65657981097913082022011-04-08T09:20:00.004+01:002011-04-08T09:25:36.543+01:00complots<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFKj1f4il2l1_EycaCyKYWFF35Pd_znYHrbt6D3P-mpJOwARiOgQEc7K659KDtJuVJ9i3vzejlD6keA-tE8DGdmlfcCnJj56mTGGo8EvJX-gecwGPZAdsRlyBafp35pLo9G7QnbSEhyphenhyphen-Nc/s1600/secadora02.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593125128069017858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFKj1f4il2l1_EycaCyKYWFF35Pd_znYHrbt6D3P-mpJOwARiOgQEc7K659KDtJuVJ9i3vzejlD6keA-tE8DGdmlfcCnJj56mTGGo8EvJX-gecwGPZAdsRlyBafp35pLo9G7QnbSEhyphenhyphen-Nc/s320/secadora02.jpg" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">Hi ha un complot! Tots els aparelles electrònics estan en contra meva. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#cc0000;">Arribo a casa i m’informen que el meu PCPersonal s’ha declarat en vaga, que diu que li presto l’atenció que necessita i que es sent ofès per la meva falta d’interès per ell. La realitat però és que està gelós de l’ordinador de la feina, amb el que amb passo hores i hores dia rere dia. Jo li he intentat explicar que no és el mateix, que l’important no és el temps que passi amb el PCFeina sinó la qualitat del temps. I l’intento explicar que si tinc temps d’oci i escullo un PC és a ell a qui escullo. Potser però està enfadat perquè el meu temps d’oci si puc evitar-ho no el passo amb ell... hauré de mirar com tranquil·litzar-lo... però el cert és que potser té raó d’estar gelós, no del PCFeina però sí del Sol, de la Primavera i de l’Aire Lliure... si és que ha de ser dur ser PC. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#cc0000;">Arribo al pis i poso una rentadora, que després de dues setmanes sense mirar-la ja em tocava fer-li una mica de cas, sembla que no em guarda cap mena de ressentiment i veig de reüll mentre frego els plats que va donant voltes. El problema apareix quan me’n vaig a córrer i deixo de fer-li companyia. Torno al cap d’una estona i ja se m’ha rebel·lat. No em vol fer el centrifugat, intento calmar-la li trio de nou el programa i em quedo a fer-li una estona de companyia, però ella segueix tossuda, que no vol centrifugar i que no la faré canviar d’opinió... després de veure que no hi ha res a fer la deixo per impossible, me’n vaig a dormir i la castigo parant-la! Demà al matí ja parlarem seriosament... per sort al matí es comporta i m’acaba el centrifugat que no em va voler fer ahir... però tot això ha fet que no dormi bé. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#cc0000;">No m’agrada anar a dormir enfadada... ni que sigui amb una màquina!</span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-54145982152451569312011-03-09T14:45:00.003+01:002011-03-09T14:56:38.322+01:00no sé què serà<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw-QodTlezjWP56OpA4W6uDYltQUgT5M4jpv0cpeRa13RkR8Afka7kaufXnGW6ua10PWrSNh6NF54s9j1UWdGC4eqKOhauo1GuJunRquYF8jzSkcdxOXQteeWyFpyaaMn6DlA2AX1Jp6Gk/s1600/DSC08771.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582077261687318946" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw-QodTlezjWP56OpA4W6uDYltQUgT5M4jpv0cpeRa13RkR8Afka7kaufXnGW6ua10PWrSNh6NF54s9j1UWdGC4eqKOhauo1GuJunRquYF8jzSkcdxOXQteeWyFpyaaMn6DlA2AX1Jp6Gk/s320/DSC08771.JPG" border="0" /></a><span style="color:#ff99ff;">Sempre hi ha temps per a un post comenta una </span><a href="http://www.marinamartori.cat/"><span style="color:#cc33cc;">gran escriptora</span></a><span style="color:#ff99ff;"><span style="color:#cc33cc;">...</span> </span><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que jo no sóc cap gran escriptora... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que per a mi no és tracta que no tingui temps per escriure, (sempre hi ha temps per fer quatre ratlles en un full en blanc)... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que no sé ben bé què escriure... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que jo últimament no m’acabo de sentir ben bé res... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que em sembla que vaig deixant-me portar pel vent d’un costat a l’altre sense saber ben bé on vull anar... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que no tinc res a dir o que no vull dir allò que podria tenir a dir... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que no vull ser esclava de les meves paraules... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que no vull mostrar la meva debilitat... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que ja no sé on és casa meva... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que ja no sé quin és el meu lloc... </span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">serà que em sento perduda i ni escriure fa que trobi el meu lloc<br /><br />Seran moltes coses, però el cert és que porto mesos sense passar per aquest blog, el cert és que si no hagués rebut un mail avui potser tampoc hi hauria passat...</span></div><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff99ff;">Podrien ser moltes coses però segurament simplement serà el temps....</span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-43712791059759037462010-12-22T15:37:00.001+01:002010-12-23T13:10:31.837+01:00ser únic<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TRM6IIrHo1I/AAAAAAAAAbI/G4-0gxdwuqM/s1600/DSC08373.JPG"><span style="color:#33ccff;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5553846676919657298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TRM6IIrHo1I/AAAAAAAAAbI/G4-0gxdwuqM/s320/DSC08373.JPG" border="0" /></span></a><span style="color:#33ccff;">Tots volem pensar que som especials. Ens agrada creure que som els primers que descobrim alguna cosa, que som els primers a qui ens porten a algun lloc, que som els primers amb els que es fa quelcom, i el cert és que quan arribes a certa edat ja no ets el primer en res. O encara que per a tu sigui el primer cop per altres no és la primera vegada. Ja han viscut aquella experiència amb algú altre, tu simplement estàs seguint un camí ja marcat i ni tan sols ho saps. </span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;"><br /></span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;">És inevitable que quan més coses vius menys coses et queden per viure per primera vegada, però tots volem creure que som especials, i que hi ha coses que es fan per primera vegada amb tu, i descobrir que no és així deixa un regust amarg, saps que no hi ha motiu per sentir-ho així, que l'important és l'ara i l'avui, però pensar que tot el que tu has viscut ja ho ha viscut algú altre, que tot el que tu has dit ja ho ha dit algú altre, no et fa sentir especial ni diferent, fa que la sensació que vas tenir en aquell moment, en què t'hi senties, perdi valor perquè et fa sentir com un número més en una llista no acabada.</span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;"><br /></span></div><div align="justify"><span style="color:#33ccff;">En definitiva, pensar que ets com qualsevol altre fa que et sentis com qualsevol, i a tots ens agrada sentir-nos especials. </span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-43189111905696192832010-12-16T13:48:00.011+01:002010-12-17T09:33:44.591+01:00neteja<div align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Avui he fet neteja. Neteja de la bústia de correu, i he redescobert mails de fa anys:</span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">He redescobert llargues converses amb un amic que ja gairebé no recordava. </span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Algunes cartes de socors que vaig contestar esperant poder donar el cònsol que necessitaven.</span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">He trobat originals invitacions a sopar de persones que mai he acabat de conèixer. </span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Una declaració d’amor en tota regla, entre altres mails còmplices, d’una persona que em va estima més del que em pensava, a qui li dec gran part del que ara sóc, i que no va poder suportar deixar d’estimar-me tant com declarava en el seu mail.</span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">He trobat el mail d’algú que tenia ganes de conèixer-me però que no s’atrevia. </span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Mails que anunciaven un futur que no va arribar mai.</span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Notes on és reconeixen els errors del passat però on no es demanen disculpes i s’acusa el destí del que ell no es va atrevir a fer.</span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Mails educats on el contingut real del mail es troba entre les línies, mails que diuen molt sense dir res. </span></span><br /><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">Propostes de cites a cegues en què dos desconeguts es parlen amb la complicitat de qui no té res a perdre i molt a guanyar.</span></span> </div><div align="justify"><br /></div><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;">En definitiva, fer neteja de la bústia a significat fer un repàs de la meva vida (des de l’aparició de l’e-mail) i de les persones que hi han passat, ja sigui simplement passat de llarg, de puntetes i sense fer soroll, com amb pas més ferm i deixant petjada, però sobretot m’alegra veure que hi ha moltes persones que no han passat. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Persones que segueixen enviant-me mails, notes, mirades, bromes, complicitat, detalls, persones que segueixen a l’altre costat de la pantalla i en la meva vida.</span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span> </p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><span style="color:#ffcccc;"><?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#2a2a2a;"><o:p><span style="color:#ffcccc;"></span></o:p></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;"><span style="color:#ffcccc;"></span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;"><span style="color:#ffcccc;">Us deixo amb la invitació a un sopar al que mai vaig anar:</span></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:Tahoma;color:#ffcccc;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHkkCC3XYFjVGdIWpeWCwcWkyVIcJwbH2jkxV8BdDYxE8RCJnYfo9JXUT7fWRokrqbhYeloAOaOxWkrZqcsl8NN6Eev59O7P-5TgkuW8rV3qBq1i8uV7QReBcK9o4LbHY_FnXhO5abp-ui/s1600/invitacion-a-vaho-1994+copia.jpg"><img style="WIDTH: 320px; HEIGHT: 212px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551261732092368466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHkkCC3XYFjVGdIWpeWCwcWkyVIcJwbH2jkxV8BdDYxE8RCJnYfo9JXUT7fWRokrqbhYeloAOaOxWkrZqcsl8NN6Eev59O7P-5TgkuW8rV3qBq1i8uV7QReBcK9o4LbHY_FnXhO5abp-ui/s320/invitacion-a-vaho-1994+copia.jpg" /></a></span></p><span style="font-family:Tahoma;font-size:85%;color:#ffcccc;"><span style="font-family:Tahoma;font-size:10;"><span style="color:#cc66cc;"><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-size:100%;color:#cc66cc;"><em>Benvolguda pòtula que jaus en mon record,</em></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;"></span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><o:p><span style="font-size:100%;color:#cc66cc;"><em></em></span></o:p></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><o:p><span style="font-size:100%;color:#cc66cc;"><em></em></span></o:p></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-size:100%;color:#cc66cc;"><em>Quin goig saber que llegui aquestes línies, que són presents els moments viscuts i que maleïu el dia que descurosament em vàreu donar la vostra adreça.</em></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-size:100%;color:#cc66cc;"><em>Potser que no hàgiu perdu la raó bonica, que seguiu robant cors allí a la vostra contrada i que engrunes de temps no tingue per perdre, però res hi perd l'home de cor en voler veure reeixida una emoció.</em></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">Sàpigues doncs, en essència per si us heu perdur, que us conviden a Barcelona, sigui a sopar o a xerrar tot recordant l'emprempta dels anys passats.</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">Per altre banda, per bé que amb pesar, entendrñe que no sentiu predilecció en atençar-vos al record.... feu-ho doncs per passar una estona d'allò més plaent.</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">M'acompanyen fidelment mon cosí i un amic amb els qui batallar és feina agraïda i de ben segur tot un regal per a vos.</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">Bo que aproveu vèncer tota ressistència i el vostre ànim sigui còmplice al meu, su us resulta feixuc un encontre de tal magnitud, la vostra dolcessa no comptarà indefensió, seré jo mateix qui em prengui un cafè amb vos, catalana dema de dolç cor</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;"></span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">Amb sincera estima i provat afecte,</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><em><span style="font-size:100%;">El carallot reial</span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="font-family:Tahoma;font-size:10;"><o:p><em><span style="color:#000000;"></span></em></o:p></span></p></span></span><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><em><span style="font-size:7;color:#cc66cc;"></span></em></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"></span></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-16301757530885737682010-12-14T17:53:00.007+01:002010-12-15T12:08:10.947+01:00It's Xmas time<p><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/g7Q_bq07GVs?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/g7Q_bq07GVs?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></p><p align="justify"><span style="color:#ff0000;">Divendres tinc dinar de Nadal d’empresa, dissabte sopar de Nadal amb amics, diumenge berenar de Nadal amb amigues, dijous sopar de Nadal amb la família Catarsi, i així podria continuar fins molt més enllà del que coneixem com a festes nadalenques, tinc la sensació que aquest Nadal s’allargarà fins el febrer. Amb la urticària que em provoquen aquestes festes em temo que acabaré amb un empatx de torrons, amics invisibles, arbres de nadal, pares noël pujant per balcons i sobretot amb alguna (o més d’una) intoxicació etílica per fer més fàcils aquestes festes que et recorden tots els que no hi són. </span></p><p align="justify"><span style="color:#ff0000;">Sé que en el fons Nadal és només l’excusa per veure a moltes d’aquelles persones que estimes però no sempre veus, sé que això és el que es diu, però segurament per això no m’acaba d’agradar. No entenc que necessitis excuses per veure a les persones que t’estimes, per quedar amb algú amb qui et ve de gust quedar. No entenc per què tot s’ha de fer per Nadal. Per això em sembla que el millor sopar de Nadal serà aquell que celebrarem al febrer o a l’abril, perquè si el Nadal és una excusa per quedar amb les persones que t’estimes o aprecies, vull que sempre sigui Nadal. Vull tenir sempre una excusa per quedar amb totes i cada una de les persones que formen part de la meva vida. Però no vull que hagi de ser perquè un calendari diu que toca.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;">No m’agrada el Nadal, no és la millor època de l’any, fa fred i fa mandra sortir de casa i tothom va de botiga en botiga i tot està ple de gent i has de fer més coses de les que potser et vindria de gust fer i has de quedar amb més gent només perquè és Nadal i potser just el dia 25 no et ve de gust anar a dinar i potser poden haver-hi molts altres contres, però com que és Nadal s’ha de fer.</span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span> </p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"><o:p></o:p></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><o:p><span style="color:#ff0000;"></span></o:p></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></p><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff0000;">Sé que el meu problema és la sensació de fer les coses per obli</span><span style="color:#ff0000;">gació en comptes de per voluntat, però no puc evitar tenir dubtes sobre si per Nadal faig les coses o quedo amb la gent perquè vull o perquè toca. Sé que és cosa meva i que per a la majoria Nadal és una època</span> <span style="color:#ff0000;">feliç en què es fa el que es vol però jo, com moltes altres coses, no ho acabo de tenir clar.</span></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-76146619617928747192010-11-23T12:08:00.001+01:002010-11-23T12:12:23.710+01:00no tinc temps per pensar que no tinc temps...<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nnmuGiboWks?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/nnmuGiboWks?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-68928143216993633472010-11-23T12:00:00.005+01:002010-11-23T12:08:20.359+01:00tardor<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TOufRexpV7I/AAAAAAAAAa4/00JzuBJ5nro/s1600/DSC_0183.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542698889077413810" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TOufRexpV7I/AAAAAAAAAa4/00JzuBJ5nro/s320/DSC_0183.JPG" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#ff6666;">La tardor a tintat les fulles dels arbres de colors, la tardor ha fet que després de l’esbojarrat estiu tot torni a recuperar el seu ritme. Les rutines van agafant la forma del dia a dia i ja puc saber (més o menys) quines nits passo a quina casa. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span><br /></div></span><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><o:p><span style="color:#ff6666;"></span></o:p></p><div align="justify"><br /></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff6666;"><span style="font-family:verdana;">Mica en mica em vaig preparant pel fred hivernal que està a punt d’arribar. Però em sembla que per més que em prepari seguiré sense voler sortir de sota la protecció dels llençols i la teva calor. <o:p></o:p></span></span></p><div align="justify"><br /></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><o:p><span style="font-family:verdana;color:#ff6666;"></span></o:p></p><div align="justify"><br /></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="color:#ff6666;"><span style="font-family:verdana;">Potser si a fora m’esperés un món millor tot seria més fàcil.<o:p></o:p></span></span></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-306427091866065352010-10-15T11:39:00.002+01:002010-10-15T11:43:33.120+01:00tinc raó<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TLgwFRGBf6I/AAAAAAAAAaw/xka30F-Ri78/s1600/DSC08127.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528221409643429794" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TLgwFRGBf6I/AAAAAAAAAaw/xka30F-Ri78/s320/DSC08127.JPG" /></a><span style="color:#00cccc;">A tothom li agrada tenir raó i jo no sóc una excepció, m’encanta tenir raó i poder fer-me la llesta (tot i que no vol dir que ho sigui). Mirar amb aquella cara de “ja t’ho deia...” però a vegades també em sap greu tenir raó, a vegades preferiria equivocar-me i no haver de veure com em miren amb la cara de “sí, ho sé, ja m’ho havies dit...”. En alguns casos tinc raó per sort i en altres per desgràcia.<br /><br />Potser per això m’encanta discutir i tenir raó (o no) en coses sense importància, com per exemple sí són blaves les teves pupiles o ho són les meves. O si vaig cap a pl. Espanya en comptes de pl. de Glòries. O si allò és el Colisseu gran o el petit. O si endívies és endívies. O si era Pierce Brosnan l’actor de “L’espantaocells i la Sra. King”. O si l’aurora i l’alba són el mateix.. En totes aquestes discussions sóc incapaç de no deixar anar un: “què t’hi jugues!” perquè sé que encara que perdi l’aposta hi puc sortir guanyant.<br /><br />Últimament però guanyo les apostes i tinc raó en coses que importen. I guanyo un sopar en mig de nosaltres entre riures i punyalades inofensives en compte de tristeses i recolzaments. Guanyo unes nits d’hotel en una gran ciutat, guanyo un massatge i en perdo un altre, guanyo al saber que fins i tot quan perdo un streaptease, també guanyo. Perquè en el fons les coses que em jugo també són per a mi, tant si perdo com si guanyo l’aposta, guanyo. Perquè a vegades perdre també significa guanyar. </span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-74696700328470958602010-10-08T09:17:00.003+01:002010-10-08T09:34:25.823+01:00Si et va bé<p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PAL-37uN9LI?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/PAL-37uN9LI?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CAfont-family:'Times New Roman';" ><em>Avui veig tant plens els braços<br />i tant buides les mans;<br />ara sento per allà on passo<br />com creix el desengany.<br />Ja el neguit es a les cases,<br />l'amor es un combat;<br />ja la gent no gosa creure,<br />però vol seguir esperant.<br />Si et va be,tu i jo sense enganys,<br />si et va be,no te'n vagis mai,<br />si et va be,seguirem caminant<br />tots dos junts,sempre endavant.<br />N'hi ha que viuen la tempesta,<br />no dormen mai en pau;<br />n'hi ha que de vegades s'aixequen<br />buscant la llibertat.<br />Pels carrers i per les vies,<br />als camps i a les ciutats,<br />pel teu cor i per la vida,<br />la roda anirà girant.<br />Si et va be tu i jo sense enganys,<br />si et va be,no te'n vagis mai,<br />si et va be seguirem junts lluitant<br />tots dos sempre canviant.<br />S'han vessat ja les paraules,<br />els extrems es van tocant;<br />ara ja no hi ha distancies,<br />avui tots som iguals.<br />No escoltis els que et diguin<br />que tot es negre o blanc,<br />fes cas dels que t'expliquin<br />que tot pot ser veritat.<br />No hi ha ningú que em sàpiga dir<br />quin es el millor camí,<br />no hi ha ningú que estigui segur.<br />Nomes tu pots decidir<br />si vols seguir amb mi.<br />Si et va be tu i jo sense enganys,<br />si et va be,no te'n vagis mai,<br />si et va be seguirem endavant<br />tots dos,sempre canviant<br />Si et va be tu i jo sense enganys,<br />si et va be,no te'n vagis mai,<br />si et va be seguirem caminant,<br />tots dos junts,sempre canviant.</em></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-60910155974540260342010-09-07T16:55:00.003+01:002010-09-07T17:39:20.386+01:00L'estiu es pon<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TIZpl_rPGZI/AAAAAAAAAag/yE-Srd6k8tI/s1600/DSC08587.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514210895230605714" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 364px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TIZpl_rPGZI/AAAAAAAAAag/yE-Srd6k8tI/s320/DSC08587.JPG" border="0" /></a><span style="color:#66cccc;">Torna el setembre, torna el setembre i m’adono que aquest agost ha estat millor del que em pensava, que tot i que no ha sigut el meu millor agost ni he fet el meu millor viatge. Ha estat un bon estiu, i ho sé perquè durant el mes d’agost no he tingut la necessitat de sortir corrents, perquè he gaudit amb les cerveses a les terrassetes, les postes de sol, i els llibres que s’han quedat pendents de llegir.<br /><br />Però ara, de nou al setembre, de nou a l’estrès del dia a dia rutinari i de nou amb problemes que no puc solucionar torno a necessitar sortir a córrer i deixar els mals de cap enrere.<br /><br />Necessito no voler entendre perquè la vida a vegades és més cruel del que algunes persones es mereixen. Necessito no voler entendre perquè algú a qui estimo per haver estat al meu costat quan ho he necessitat, per haver conduit quan jo no podia fer-ho i per totes les paraules que no ens hem dit, passa per moments difícils que, tot i que sé que passaran, no hauria de viure. Però no aconsegueixo no voler-ho entendre i sóc incapaç d’entendre-ho.<br /><br />I surto a córrer veient com l’estiu es pon però convençuda que el sol tornarà a sortir. I esperant que com tantes vegades, aquesta vegada tampoc m’equivoqui.</span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-81594657934300062072010-08-05T13:17:00.003+01:002010-08-05T13:21:42.270+01:00no vull<a href="http://2.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TFqsUzSCb0I/AAAAAAAAAZw/jJ0rdwARlYk/s1600/DSC08275.JPG"><img style="WIDTH: 240px; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5501899368149708610" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_u_CyUZx8iAQ/TFqsUzSCb0I/AAAAAAAAAZw/jJ0rdwARlYk/s320/DSC08275.JPG" /></a><br /><div><span style="color:#ffcccc;">No vull guanyar cap guerra</span></div><div><span style="color:#ffcccc;">No vull ser cap heroi</span></div><div><span style="color:#ffcccc;">No vull fer cap promesa</span></div><div><span style="color:#ffcccc;">No vull entendre el món</span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-70621981714698794892010-07-25T12:39:00.000+01:002010-07-26T12:41:20.345+01:00incontinència verbal<p><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7gXpHfwYFok&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/7gXpHfwYFok&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></p><p align="justify"><span style="color:#cccccc;">A vegades pateixo incontinència verbal i això fa que en ocasions digui coses que realment no penso, coses sense pensar, coses que penso però que a vegades no és el moment de dir, i coses que sé que no cal dir.<br /><br />Fa uns dies vaig dir a algú que l’estimo, jo en aquestes coses sóc més de demostrar-ho que de dir-ho, però en aquell moment i a causa de la meva incontinència verbal ho vaig deixar anar. Aquest fet em va fer pensar que feia molt de temps que no incorporava a algú a la llista de persones que estimo. No són moltes les persones a les que he dit que estimo, per això no em va costar fer el recompte, i em va alegrar comprovar que segueixo estimant a totes i cada una de les persones a qui alguna vegada he dit “T’estimo”.<br /><br />Evidentment no les estimo a tots de la mateixa manera i la meva manera d’estimar-les també a canviat a conseqüència de les voltes que dóna la vida, però, tot i així, segueixo desitjant que siguin felices i per a mi això és el més important d’estimar a algú. Voler la seva felicitat, i, depenent dels casos, que la seva felicitat estigui lligada a la teva.<br /><br />Estic convençuda que aquesta vegada tampoc m’he equivocat, que serà algú a qui sempre desitjaré el millor, perquè, mirant enrere, em dóna la sensació que una vegada estimo a algú jo no deixo de fer-ho.</span></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-29560017792347084162010-07-09T07:45:00.001+01:002010-07-09T08:33:55.469+01:00fins a l'infinit<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4L3GaSEQTt3azmTklcEw1ShsWUivomvw_ay34yYwrvcvwADtcdULwjLRbd7avAWVb8vaerjBL1FdiasbnTdyvNss6qmutx5pSwvmvUAleyI0RY0l_QPclFyDi_dfzTDaMaz0vYBpuAm-t/s1600/DSC08205.JPG"><img style="WIDTH: 320px; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5491805786737809634" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4L3GaSEQTt3azmTklcEw1ShsWUivomvw_ay34yYwrvcvwADtcdULwjLRbd7avAWVb8vaerjBL1FdiasbnTdyvNss6qmutx5pSwvmvUAleyI0RY0l_QPclFyDi_dfzTDaMaz0vYBpuAm-t/s320/DSC08205.JPG" /></a><br /><div><span style="color:#ccffff;">-I ara, on vols anar?</span></div><div><span style="color:#ccffff;">-A l'infinit i més enllà</span></div><div><span style="color:#ccffff;">-I com s'hi va?</span></div><div><span style="color:#ccffff;">-Tot recte</span></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2924860046775563791.post-77397348120761150152010-07-05T12:37:00.001+01:002010-07-05T12:41:44.588+01:00Nua al sol<div align="justify"><span style="color:#99ffff;">Just fa una setmana que he aterrat del meu últim viatge, un viatge rodó en el que fins i tots els problemes van ser convertits en oportunitats, recordant-me que les coses sempre passen per alguna cosa, i que si et perds és perquè has de trobar un nou lloc. M’ha agradat poder anar a la dreta o a l’esquerra, poder girar aquí o allà, estar despullada prenent sol mentre el món segueix rodant per a tothom menys per a mi. Per fi vaig aconseguir parar el món i baixar-ne!<br /><br />Per desgràcia, he hagut de tornar a pujar al món i ara encara estic intentant seguir el ritme, segurament amb uns dies el tornaré a agafar però aquesta sensació d’anar a destemps que encara m’acompanya sembla que anirà per llarg. I més veient que tot i que el món va deixar de girar per a mi, no ho va fer per moltes persones que m’envolten.<br /><br />Que torni a parar el món, que baixo!</span></div><div align="justify"><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FEWKWzmGg7A&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/FEWKWzmGg7A&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/00930108051608135824noreply@blogger.com0