dimarts, 29 de gener del 2008

Un dia més


Avui és un dia com qualsevol altre, m’he despertat a la mateixa hora que ahir, he arribat tard a la parada del bus, just a temps per veure com s’allunyava sense mi el 32. I he pujat al 27 que ja eren les 8h. Però de camí a la feina un detall m’ha fet pensar que avui, tot i ser dimarts, pot ser un bon dia. M’he creuat amb un camió ple de deliciosos gelats Ben & Jerrys.

Per associació d’idees m’han vingut al cap les pel·lícules de l’Isabel Coixet “Cosas que nunca te dije” i “Mi vida sin mí”. En la primera, hi ha una escena que en la qual la protagonista es posa a plorar de manera desconsolada perquè en el super no hi ha el seu Häagen Dazs preferit, mentre que en la segona pel·lícula la Coixet ja s’ha passat als Ben & Jerrys i fa que un dels personatges de “Mi vida sin mí” segueixi la dieta dels Ben & Jerrys.

Personalment em quedo amb la primera pel·lícula, perquè per molt bons que estigui el Brownie chocolate i el Fish food (malauradament ja desaparegut) dels Ben & Jerrys, no hi ha res que pugui superar la primera experiència que em va provocar el Xocolata belga dels Häagen Dasz, allò va ser un amor a primera llepada, a més els Haägens Dasz s’adapten perfectament a la nostra teoria dels Häagen, molt més difícil d’exportar als Ben & Jerrys. Teoria sobre la qual, potser un altre dia, us en faré cinc cèntims a aquells que no la coneixeu. Només us avançaré que si hagués d’escollir una sola marca de gelats, segurament em quedaria amb els Häagen Dazs, tot i que tenint en compte que al paqui del costat del pis tenen els Ben & Jerrys seria una putada no poder-ne anar a buscar una nit de desconsol. Sort que als gelats no cal ser-los-hi fidels!

Sé que segurament és una tonteria pensar que un dia pot ser diferent per creuar-te amb un camió de gelats, però mira, potser no és el dia el que és diferent, potser sóc jo la que vull veure els núvols roses del Fish food per tot arreu.

dilluns, 28 de gener del 2008

puzzles

Sempre m’han semblat curiosos els puzzles, com les peces van encaixant entres elles, com les formes s’adapten unes a altres, i quan finalment el puzzle està casi complert i només queda una peça més per encaixar, t’adones que aquella peça no encaixa.

No entens com ni per què, però aquella única peça restant, que no pot anar a cap altre lloc que al buit al mig del puzzle, no hi entra, no s’adapta a les formes del voltant malgrat que a simple vista hauria d’encaixar-hi a la perfecció. No hi encaixa.

dijous, 24 de gener del 2008

dimarts, 15 de gener del 2008

the show must go on

Tinc ganes de córrer, de saltar, de sortir, de viatjar, de moure’m, de no parar, de sentir el meu cor bategar molt ràpid, de quedar-me sense alè, de sentir que dono el màxim de mi mateixa, de saber que per més que perdi ho hauré intentat. Tinc ganes de tornar a ser aquell algú que crec un dia vaig ser, tinc ganes de tornar a sentir-me amb forces per pintar tot el meu món de lila. Tinc ganes de deixar de pensar i començar a actuar. Tinc ganes que s’alci de nou el teló.

dimecres, 9 de gener del 2008

contes de fades

Estic cansada de les cançons d’amor, dels contes de fades, dels somnis per complir i d’aquesta malvada societat que ens ha fet créixer creient en uns mites i unes històries irreals. Ens han omplert d’il·lusions i de somnis fent-nos creure que aquests es podrien realitzar i de cop un dia obres els ulls.

Et despertes d’aquell somni d’infantesa i t’adones que ja ets gran per tot, ja ets gran per complir aquella promesa que t’havies fet, ja has fet tard i ni tan sols t’has adonat que el temps s’ha esgotat, i com que aquella promesa ja no la podràs complir en crees una de nova, intentes guanyar temps, prorrogar allò inevitable, guanyar una carrera en la que mai hi haurà cap guanyador.

Tornes a creure en els contes de fades, tornes a pensar que les cançons d’amor diuen la veritat, et tornes a enganyar.

I una vegada i un altre les il·lusions s’evaporaran, i del vapor que emanen crearàs una nova il·lusió que t’envoltarà i et donarà noves esperances. I així un dia rere l’altre aniràs sentint que la vida que somiaves va canviant, la vas modificant, intentant donar-li un nou sentit, intentant que tingui un per què, que hi hagi un motiu que faci que vulguis seguir.


De cop, obres els ulls, mires al teu voltant i no hi ha res, només ets tu i res més que tu. I no hi ha cap motiu excepte tu. Excepte els teus somnis, excepte les promeses que un dia et vas fer,
excepte aquelles il·lusions dibuixades en el fum, excepte el teu conte de fades en el que un dia vas creure.



dimecres, 2 de gener del 2008

Feliç 2008

Nou any, nous propòsits i noves esperances, tots ens desitgem bon any, i esperem que sigui més feliç que l’anterior. I jo, fent balanç del meu 2007 penso que no serà gaire difícil que aquest 2008 sigui millor, però de sobte, ho dubto. Ho dubto molt, és més tinc gairebé la certesa que encara serà més dur de viure que el 2007. Sens dubte aquest nou any em portarà una nova vida. Una nova vida que no he desitjat i a la que m’hauré d’acostumar.

Per aquest 2008 tinc molts temes que porto tot un any arrossegant, hi ha preguntes pendents que no m’atreveixo a formular per por a les respostes, hi ha masses coses que ballen i poques columnes a les que aferrar-me i cada cop em costa més trobar el camí.

Per primer cop en la meva vida, vull que aquest any que ve passi ràpid. Mai he tingut pressa per créixer ni per arriba a un nou any, però ara m’agradaria entrar en un son profund i que quan em desperti el 2009 ja estigui aquí. Que ja hagi passat un any de tot i que no sigui la primera vegada que ho visqui tot sense ell, que m’hagi acostumat a no sentir la seva presència, que m’hagi acostumat a no tenir res per explicar-li. Que m’hagi acostumat a la seva absència. Però em sembla que això mai passarà. De fet, no vull acostumar-m'hi.