divendres, 20 de febrer del 2009

puc volar

Semblo tonta, porto uns dies que vaig pel carrer amb un somriure estúpid, no sé per què però em sembla que sóc feliç. Estic complint molts dels propòsits d’any nou, i tot i que sé que encara és molt d’hora per cantar victòria crec que sí, que aquest serà el meu any!

M’he adonat que puc volar sense tenir ales i la sensació de llibertat estan al mig del no res, ni que sigui per uns segons, fa que no em costi ser feliç. Miro al meu voltat amb uns ulls diferents, amb un nou prisma que he escollit i fa que la meva vida és vegi millor. Potser demà aquest prisma serà d’un lleig color ocre, però ara aquest prisma dibuixa les figures que jo vull.

Sóc jo i només jo qui decideix, qui tria quin camí ha de prendre, i em sento bé fent-ho. Com tot, sé que això és una etapa i que segurament també passarà, però mentre estigui volant en mig dels núvols gaudiré de les vistes, de les persones que em trobo pel camí i em quedaré amb el millor de tot i de tots aquells que es creuin i m’acompanyin en el meu viatge a enlloc.

dijous, 5 de febrer del 2009

mirades

Mirades que es creuen una vegada i una altre, s’esquiven i es busquen, mig somriures es dibuixen en els llavis però cap mot en surt.

M’agrada mirar a la gent als ulls.

M’agrada intentar endevinar quina història s’amaga darrera d’ells, què fan, i qui són. Segurament mai ho esbrinaré del cert, mai sabré la veritat d’aquells ulls amb els que els meus es creuen a vegades amb freqüència. Però potser això és el que els fa més interessants, la possibilitat que qualsevol cosa que imagino pugui ser certa, sens dubte, és més interessant que la realitat.

M’agrada mirar als ulls i que em mirin els ulls. Depenent dels ulls els podria estar mirant hores, sense obrir la boca, sense parlar, només imaginant què s’amaga rere ells. Només mirant-los.

M’agrada la gent que em mira als ulls.

dimecres, 4 de febrer del 2009

in search of a midnight kiss

Si us va agrada "Antes del amanecer", val la pena que aquesta també l'aneu a veure.

dilluns, 2 de febrer del 2009

dimarts de cine

He decidit que els dimarts (fins que s’allarguin els dies) seran dimarts de cine, estic tipa d’intentar veure pel•lícules i no coincidir amb la gent, estic farta d’anar aplaçant plans per culpa de la grip, de la feina, del metge o del cansament. Així que he decidit que els dimarts serà el meu dia de cine.

Començaré demà amb una pel•lícula romanticona que fa més d’un mes que vull anar a veure, i seguiré la setmana que ve amb una de gangsters, i després ja veurem, però a partir d’ara faré les coses el dia que toquen! Ja n’hi ha prou de prorrogar-ho tot, d’esperar per a tot, les coses si vols fer-les les fas i punt!

Ja no em valen les excuses, a partir d’avui quan vulgui fer alguna cosa la faré. I començaré per una cosa tant senzilla com anar demà al cine. Adéu a les excuses. Just do it!