divendres, 20 de febrer de 2009

puc volar

Semblo tonta, porto uns dies que vaig pel carrer amb un somriure estúpid, no sé per què però em sembla que sóc feliç. Estic complint molts dels propòsits d’any nou, i tot i que sé que encara és molt d’hora per cantar victòria crec que sí, que aquest serà el meu any!

M’he adonat que puc volar sense tenir ales i la sensació de llibertat estan al mig del no res, ni que sigui per uns segons, fa que no em costi ser feliç. Miro al meu voltat amb uns ulls diferents, amb un nou prisma que he escollit i fa que la meva vida és vegi millor. Potser demà aquest prisma serà d’un lleig color ocre, però ara aquest prisma dibuixa les figures que jo vull.

Sóc jo i només jo qui decideix, qui tria quin camí ha de prendre, i em sento bé fent-ho. Com tot, sé que això és una etapa i que segurament també passarà, però mentre estigui volant en mig dels núvols gaudiré de les vistes, de les persones que em trobo pel camí i em quedaré amb el millor de tot i de tots aquells que es creuin i m’acompanyin en el meu viatge a enlloc.

2 comentaris:

Atlántida ha dit...

Què bonic Pat!Em deixes les ales?

Patrícia ha dit...

No necessites que et deixi les ales per volar. Només has de creure-t'ho i desitjar-ho de veritat i volaràs!