S’ha acabat una setmana de platja, de festa, de treballs voluntaris i divertits, de temps per relaxar-te i per pensar, de temps per aprendre en calma, per reflexionar i divagar. Temps per perdre i perdre’s entre cafès matinals, dinars compartits i mojitos a la fresca d’aquestes nits d’estiu. Acompanyada dels amics de sempre, dels que algun dia ho van ser, dels que cada dia ho són més i dels que, espero, algun dia ho seran.
Les meves vacances s’han acabat i ara queden els records, algunes fotografies i aquelles picades de mosquit que encara no s’han esvaït de la meva pell. Han estat unes vacances especials, potser perquè no he sortit de Catalunya, ni he visitat llocs nous, potser perquè he estat en un projecte desconegut, potser perquè he conegut persones encantadores i també algun encantador de serps, potser perquè m’he obligat en no pensar en allò que em preocupa, i potser perquè ho he aconseguit, aquestes han estat unes grans vacances.