dijous, 28 de gener del 2010
entre boires
Com sempre, el millor és deixar passar el temps i esperar que aparegui un dia clar que em tregui de dubtes.
Mentrestant gaudiré de la boira i de les sorpreses que s’amaguen rere la boira i difuminen el futur.
dimarts, 19 de gener del 2010
dimarts, 12 de gener del 2010
Oblidar
Ahir em van preguntar: Com puc oblidar-me de tu?
No vaig respondre perquè no tinc la resposta i perquè és una pregunta a la qual no vull respondre. Mai he volgut oblidar-me de ningú, però tot i no voler-ho crec que hi ha persones de les que m’he oblidat tot i que potser elles encara em recorden, igual com jo recordo a persones que segurament m’han oblidat.
Suposo que oblidar algú no és una qüestió de voluntat, és una qüestió del pas del temps, de la poca importància que per a tu va tenir aquella persona en la teva vida o de que per diferents motius la teva ment n’ha bloquejat el seu record.
No m’agrada pensar que m’he oblidat de ningú, m’agrada pensar que tothom amb qui en algun moment m’he creuat forma part del meu passat. Que tots i totes m’han aportat quelcom, positiu o negatiu, que la meva vida no seria com és ara sense aquella trobada casual, sense aquell petit xoc, sense trobar-me en aquell tren, sense que ell l’hagués conegut a ella. No, la meva vida no seria igual i m’agrada pensar que no seria millor del que ara és. No vull oblidar-me de la gent que s’ha creuat en el meu camí, encara que segur que ho he fet.
No vull oblidar-me conscientment de ningú. Per això em sembla molt trist que algú es vulgui oblidar de mi.
divendres, 8 de gener del 2010
2010
Només començar, el 2010 ja se’m planteja com un any de canvis, de mudances, de noves perspectives i de nous països per visitar.
Si l’any passat va ser l’any en que, per a mi, les coses van tornar al seu lloc, l’any de l’estabilitat i la calma que necessitava després d’anys de tempestes. Aquest 2010 ja comença amb moviment, amb canvis conscients i alguns que espero que no es produeixin. Un nou entorn ens espera, però espero seguir sempre envoltada de les persones que sempre són, han estat i estaran al meu costat. D’aquelles que cada cop hi són més. I de les que hi van ser i mai desapareixeran per més que ja no hi siguin.
Estic convençuda, al igual que tu, que el 2009 va ser el meu any, l’any en el que vaig tornar a ser jo, però també sé que si vull, el 2010 també serà el meu any.
Serà el teu any.