divendres, 21 de novembre del 2008

voltes i més voltes

Tinc una nespresso, llàstima que no vingui acompanyada d’en George Clooney, a qui, tot i no ser el meu estil tampoc li faria un lleig. Però com que en el pac no hi anava l’actor em tocarà buscar a algú a qui robar l’última càpsula de cafè.



Com sempre es diu no hi ha mal que per bé no vingui! I jo gràcies a una petit contratemps estic redecorant la meva vida, i de passada casa meva i casa nostra. Qui sap, potser fins hi tot resultarà que en comptes de perdre la partida l’he guanyat.

A vegades, m’encanten les voltes que dóna la vida. I tant de voltes em sembla que
m’he passat al Ben & Jerry’s, tot i que el Häagen de xocolata belga sempre serà el xocolata belga, a vegades cal canviar algunes coses perquè tot segueixi igual. Ui! em sembla que encara tenia pendent d’explicar la teoria dels Haägens, però si de cas un altre dia... que avui no estic inspirada...

dilluns, 10 de novembre del 2008

confidències

Aquesta nit no he dormit a casa. He passat la nit fora de casa. He dormit en una casa desconeguda, en un llit que no és el meu i mai ho serà, però he dormit a gust, tranquil·la, tant que m’he adormit.
He arribat gairebé una hora tard a la feina, amb els llençols encara enganxats i aquella sensació d’haver comés un deliciós pecat, com quan estant a règim et menges un bombó.

La meva vida no és el que volia que fos quan era petita, ni com me l’havia imaginat, però avui, en aquest moment, en aquest instant, i sense poder canviar les coses que voldria canviar, la meva vida és el que vull que sigui.

dijous, 6 de novembre del 2008

saltar


El vent s’enduu les cendres que es barregen amb l’aigua transparent, per un moment les cendres enterboleixen aquesta cristalinitat, però tant sols és un segon, un instant per unir-se al mar, per unir-se a un dels llocs que forma part de mi, de tu, de nosaltres. Els nostres records s’uneixen en molts punts, i aquest és un dels punts més feliços que he trobat.

Sé que sempre estaràs on has estat, sé que vigilaràs el meu salt i t’encarregaràs que caigui en el lloc adequat i de la manera adequada, i com sempre m’obligaràs a tirar endavant i em donaràs l’empenta que em falta per poder fer el salt.

I jo, sabent que tu m’esperes a baix no tindré por de saltar.