Aquesta nit no he dormit a casa. He passat la nit fora de casa. He dormit en una casa desconeguda, en un llit que no és el meu i mai ho serà, però he dormit a gust, tranquil·la, tant que m’he adormit. He arribat gairebé una hora tard a la feina, amb els llençols encara enganxats i aquella sensació d’haver comés un deliciós pecat, com quan estant a règim et menges un bombó.
La meva vida no és el que volia que fos quan era petita, ni com me l’havia imaginat, però avui, en aquest moment, en aquest instant, i sense poder canviar les coses que voldria canviar, la meva vida és el que vull que sigui.
La meva vida no és el que volia que fos quan era petita, ni com me l’havia imaginat, però avui, en aquest moment, en aquest instant, i sense poder canviar les coses que voldria canviar, la meva vida és el que vull que sigui.
5 comentaris:
ummm... a si que no has dormit a casa teva....ummmm....i a sobre no hi ha assaig per saber mès confidencies.
De tot el que has escrit em quedo amb les frases del final!!
Ànims, súper súper Pat!
Doncs ens vas dir que sí que vindries!!
Ens vas enganyar???? Començem malament ;p
Els moments que li robes a la rutina tenen un sabor que mai no s'oblida...
meri, són coses que passen...jo no volia ;p
Quin text més xulo!! Mha encantat!!! Com va anar el teatre?? segur que de pm, les Amistats Peligroses et va al pel guapíssima... besets des de Gandia
Publica un comentari a l'entrada