divendres, 21 de novembre de 2008

voltes i més voltes

Tinc una nespresso, llàstima que no vingui acompanyada d’en George Clooney, a qui, tot i no ser el meu estil tampoc li faria un lleig. Però com que en el pac no hi anava l’actor em tocarà buscar a algú a qui robar l’última càpsula de cafè.



Com sempre es diu no hi ha mal que per bé no vingui! I jo gràcies a una petit contratemps estic redecorant la meva vida, i de passada casa meva i casa nostra. Qui sap, potser fins hi tot resultarà que en comptes de perdre la partida l’he guanyat.

A vegades, m’encanten les voltes que dóna la vida. I tant de voltes em sembla que
m’he passat al Ben & Jerry’s, tot i que el Häagen de xocolata belga sempre serà el xocolata belga, a vegades cal canviar algunes coses perquè tot segueixi igual. Ui! em sembla que encara tenia pendent d’explicar la teoria dels Haägens, però si de cas un altre dia... que avui no estic inspirada...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em quedo intrigada per la teoria dels Haägens... Però gràcies per recordar-nos que a vegades la vida dóna voltes inesperades que ens alegren l'existència.

Això si, jo sóc més de Haägens...

Carlos V ha dit...

Recomancions cinèfiles (encara que no ixca G.Clooney): alc cines, Asfixia. De videoclub, Caos Calmo, Catterina vain Città o La Banda nos visita... per acompanyar un bon gelaet of course.... Això si, si vens un estiu per Gandia (només obrin al estiu) podràs provar els millors gelats del mo, cortesía d'un italià. Palabra d'scout!

Patrícia ha dit...

mmmmmm gelats!!! no em m'ho diguis dues vegades que l'estiu que ve em planto allà!

la d'Asfixia ja està apuntada a l'agenda!!