saltar

El vent s’enduu les cendres que es barregen amb l’aigua transparent, per un moment les cendres enterboleixen aquesta cristalinitat, però tant sols és un segon, un instant per unir-se al mar, per unir-se a un dels llocs que forma part de mi, de tu, de nosaltres. Els nostres records s’uneixen en molts punts, i aquest és un dels punts més feliços que he trobat.

Sé que sempre estaràs on has estat, sé que vigilaràs el meu salt i t’encarregaràs que caigui en el lloc adequat i de la manera adequada, i com sempre m’obligaràs a tirar endavant i em donaràs l’empenta que em falta per poder fer el salt.

I jo, sabent que tu m’esperes a baix no tindré por de saltar.