Aquesta nit una vibració inesperada, gairebé imperceptible m’ha fet allunyar-me de Morfeu, he obert un ull per veure què era allò i al adonar-me’n no he pogut evitar despertar-me del tot mentre un munt de papallones aletejaven pel meu estomac.
És una tonteria, he pensat: “torna’t al llit i a dormir que demà no hi haurà qui t’aixequi! “ però el mal ja estava fet. El meu cap a començat a donar voltes i més voltes sobre un mateix eix que no té cap punt de suport ni motiu.
Però malgrat això les papallones continuen volant en el meu estomac a l’espera del pròxim respir.
M’agrada.
És una tonteria, he pensat: “torna’t al llit i a dormir que demà no hi haurà qui t’aixequi! “ però el mal ja estava fet. El meu cap a començat a donar voltes i més voltes sobre un mateix eix que no té cap punt de suport ni motiu.
Però malgrat això les papallones continuen volant en el meu estomac a l’espera del pròxim respir.
M’agrada.
3 comentaris:
Ei, ja està bé de robar-me les meves fotos, ja, ja! Tu també les sents les papallones? dic jo que serà la primavera.
no será enamoramiento..?
rebeca no em vaig adonar q t'havia robat la foto, me la deixes oi? ;p
en mi caso va a ser que no, no és enamorament...
Publica un comentari a l'entrada