dimecres, 18 de març de 2009

papallones


Aquesta nit una vibració inesperada, gairebé imperceptible m’ha fet allunyar-me de Morfeu, he obert un ull per veure què era allò i al adonar-me’n no he pogut evitar despertar-me del tot mentre un munt de papallones aletejaven pel meu estomac.

És una tonteria, he pensat: “torna’t al llit i a dormir que demà no hi haurà qui t’aixequi! “ però el mal ja estava fet. El meu cap a començat a donar voltes i més voltes sobre un mateix eix que no té cap punt de suport ni motiu.

Però malgrat això les papallones continuen volant en el meu estomac a l’espera del pròxim respir.

M’agrada.

3 comentaris:

Atlántida ha dit...

Ei, ja està bé de robar-me les meves fotos, ja, ja! Tu també les sents les papallones? dic jo que serà la primavera.

Jordim ha dit...

no será enamoramiento..?

Patrícia ha dit...

rebeca no em vaig adonar q t'havia robat la foto, me la deixes oi? ;p

en mi caso va a ser que no, no és enamorament...