dimarts, 14 d’agost del 2007

El compte enrere


El compte enrere ha començat. Millor dit està a punt de ser esgotat, menys de 24h i estaré a l’aeroport. A punt per iniciar un nou viatge. Un viatge que em portarà a creuar l’Atlàntic, un viatge del qual espero molt i res. Un viatge que sens dubte serà el viatge d’aquest any.

No només per NYC, no només per les 9h d’avió sinó per allò de clarivident que tenen els meus viatges, per allò de veure les coses més clares quan ets lluny de casa, quan saps que les coses que sempre et volten pel cap estan lluny i veus el que vols veure i també allò que intentes amagar rere un espès vel de fantasies que et negues a deixar caure.

El compte enrere està a punt de finalitzar, i quan acabi res tornarà a ser com era, moltes coses seran diferents malgrat aparentin ser el mateix. I de nou em sento insegura i de nou tinc dubtes i em fan por aquests canvis, però ara ja no hi ha marxa enrere. La decisió està presa, toca creuar el pont que fins ara no m'havia atrevit a creuar, el bitllet no tan sols d’anada està comprat. I a la tornada les coses ja no seran el que eren, jo ja no seré qui era i tot podrà ser real.