dijous, 6 de setembre de 2007

El somni americà, Sau



Ja torna a casa, la gent cansada,
farta de tan treballar,
per un grapat de falsos propòsits,
com ens deixem enganyar

Tothom s´amaga darrera les finestres
dels cotxes que venen i van,
sense pietat els neons enlluernen
el fum surt de l´asfalt

És la vella historia,
la del somni americà,
tothom sap quan arriba
ningú sap quan se´n va.

Sento el blues d´un juke-box metàl•lic
i el bar està a punt de tancar,
només quatre meuques busquen solitaris
que per un petò pagaran.

Sense pietat en cossos malmesos
el desig passeja de nit,
ofertes discretes d´un gram de coca,
l'únic que et pot fer resistir.

Molt sovint oblides
que prop d´aquí tens el mar,
pot ser una bona sortida
per si mai vos marxar.
Però ara és molt tard.

I en travessar el pont de Brooklyn,
Manhattan em sembla un gegant
em sento sol, molt lluny de casa
on tu m´estàs esperant.
Però ara és molt tard.