dijous, 13 de setembre del 2007

Plorar

He de fer una confessió. Últimament ploro. Ploro molt i per la tonteria més gran que us pugueu imaginar. No sé per què, però és així. L’altre dia em vaig trobar a mi mateixa plorant al llegir un article, no massa trist, del diari. Sembla que els meus ulls necessitin inundar-se cada dos per tres i que jo no tingui control sobre ells. I és curiós perquè no es tracta de plorar per un dolor que tinguis al pit o per alguna cosa que tingui a veure directament amb tu. Ploro per qualsevol nimietat! És més, només ploro per coses insignificants.

Per mi que el meu cos s’ha revelat contra la meva ment, ha decidit que ja en té prou de ser dominat i que ara serà ell qui decidirà, i jo, em veig incapaç de controlar els meus llagrimalls. Ja no és el meu cap el que controla els sentiments, jo no sóc jo la que decideix. Ara és el meu cos el que decideix quan em toca plorar i quan em toca riure, i jo no puc fer més que acceptar-ho. Així que si em veieu plorar no us preocupeu, no sóc jo qui plora sinó el meu cos. Jo estic bé.

4 comentaris:

musicbcn ha dit...

tu estàs fataaaaaaaaaal

ja ja ja

ai, no... en "sèrio"... tu estàs bé, però si mai no ho estàs, tira dels teus, que hi seran sempre, segur (hi serem!)

Anònim ha dit...

EIIII!!! com que fatal ??? jo estic estupenda!!

gràcies!

... ha dit...

La Patri que conec sempre vol controlar-ho tot, ella no necessita res ni a ningú per viure una vida que ella mateixa s'ha pintat a tons lilats. Forta com una roca però algú amb qui sempre hi pots comptar.
Ja era hora que els sentiments s'apoderin de tu, que llisquin per la teva pell inundant-ho tot amb les teves llagrimes. Llagrimes que portes reprimint massa temps, massa vegades... avui les emocions t'ofeguen i no vols reconeixeu, avui la vida et dona una bofetada i tu et negues a creureu.
Saps que em tindràs sempre siguis com siguis i lo molt estupida que vulguis ser ;p jo ploraré per tu i amb tu totes les vegades que faci falta!!

Anònim ha dit...

Ho sé. Mai ho he dubtat.