dimecres, 19 de setembre de 2007

fets


Som dimecres, és un fet. Igual que és un fet que aquest cap de setmana ha estat molt dur, m’ha deixat un regust molt amarg, un regust que no crec que desaparegui fins d’aquí molt temps, si és que al final desapareix.

És un fet que no hi ha res que duri per sempre, per tant suposo que aquesta amargor que ara mateix forma part de mi també s’esvairà, el pas del temps tot ho difumina. És un fet que jo no puc fer res, és un fet que el destí ja està triat, és un fet que res tornarà ser el que era.

Són fets. Són realitats que no m’agraden. Però per dur que sigui, també això passarà.

3 comentaris:

Atlántida ha dit...

jo Pat! ho sento, entre les ganes de plorar i això...

Si puc fer qualsevol cosa per tu...

Però no diguis que el destí està triat, això no es veritat, si fos així, només caldria que ens assegessim i ens dediquessim a esperar, però en una cosa tens raó, el temps si no guareix les ferides al menys les suavitza.

Ànims!

Anònim ha dit...

Tens raó, cadascú ha de saber jugar amb les cartes que li han tocat. Peró a vegades, hi ha coses que ja no pots canviar. Potser tens raó, el destí, en general, no és una qüestió fixada, però sí és cert que hi ha coses innevitables. I hem d'aprendre a acceptar-les per poder seguir endavant.

Gràcies guapa, però ja no hi ha res més a fer.

musicbcn ha dit...

sempre, sempre hi ha alguna cosa més a fer...