Encara que sé que hi ha una part de mi que no pot ser feliç, també sé que n’hi ha una altre part que ho és. És feliç quan es vesteix de gala i es posa talons per anar a Mojitolandia, quan la vergonya d’anar pel carrer disfressada només és suportable per la companyia.
I així estem les quatre, de nou i com sempre, sortint a menjar-nos el món, o en aquesta ocasió els entrepans preparats per en Gian Piero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada