divendres, 22 de juny de 2007

no saber



De nou estic aquí, davant d’una pantalla esperant a ser omplerta i sabent que hi ha moltes coses que vull dir però sense saber com fer-ho. Busco les paraules en el meu cap, intento que lliguin entre elles i tinguin més coherència de la que tenen en el meu món. Crec que ho aconsegueixo, rellegeixo les quatre línies escrites i em sembla que diuen alguna cosa, però no sé exactament el què.

Potser és això el què diuen; alguna cosa no determinada, alguna cosa que hi ha però que no saps, bé, saps que hi és però no saps què és. De nou les meves paraules perden la coherència. De nou representen el que sóc, el no saber, el no tenir clar, el saber que hi ha alguna cosa que vols dir, que intentes dir amb totes les teves forces però no saps què has de dir, i només ets capaç de cridar, cridar esperant que algú sigui capaç d’entendre el que tu no ets capaç de transmetre.

I entre crits de desesperació, incoherències i altres jugades de la ment, apareixen de tant en tant, imatges tan nítides com sense sentint. Què signifiquen? No ho sé. Com sempre t’adones que no ho saps, saps que hi ha alguna cosa però no saps què. I aquest és el resum de la meva vida, el saber que hi ha alguna cosa que no ets capaç de veure, alguna cosa que saps que hi és però se t’escapa. Potser algun dia l’atraparé i l’entendré amb tota la seva immensitat, però potser aquest dia mai arribarà.

1 comentari:

Marina ha dit...

A vegades costa tant saber què volem com aconseguir-ho. De fet, sovint, costa més saber el què volem que com tenir-ho.
Crec, a més, que un cop saps el que vols, les coses no es tornen més fàcils... tot segueix sent igual d'incert!