El pas dels anys

Ja ha passat uns quants dies des dels meus 25 anys, i malgrat sembli una xifra considerable i que ja hauria d’anar acompanyada de responsabilitats i altres pressions creades per la societat, i malgrat que tots els núvols grisos encara no s’han esvaït, estic millor que fa uns mesos. He redescobert el plaer de les petites coses que sempre m’havien fet feliç, la suau brisa de l’estiu es comença a deixar sentir durant els vespres de celebracions i les passejades per Gràcia.

Hem ve de gust sortir, descobrir nous llocs i noves cares i retrobar-me amb aquells q sempre hi son però a qui només veus de tant en tant, comprovar que no em costa somriure, mirar-me en el mirall i trobar-m’hi. En definitiva, saber que els 25 no són res, i que tampoc ho seran els anys vinents si us tinc a tots vosaltres al meu costat. Sovint és difícil escollir la nit oportuna per trobar-nos, però sabem que quan la trobem serà com si aquests anys no haguessin passat. Seguirem recordant la nostra primera impressió de l’altre i recordant aquells dies d’estiu en que aguantàvem nits i els dies sense dormir.

Potser aquells dies a la platja ja no tornaran però tot i així res serà diferent. Seguirem retrobant-nos en nits tintades de sangria, records i futurs incerts.