dijous, 3 de maig de 2007

Reflexions d’una nit de primavera


El món gira. Gira a la seva velocitat sense tenir en compte la nostra, nosaltres hem de seguir-lo, no serveix de res que li demanen que es pari per baixar-nos, perquè no ho aconseguiràs, (bé potser la Marta ho aconseguiria).

No para, segueix voltant i ens segueix fent voltar a nosaltres. Fa girar les nostres vides i les canvia en un obrir i tancar d’ulls. Tenia raó el teu pare ;p “el que avui és blanc demà pot ser negre”, però per sort, el que ahir era gris avui pot ser verd.

Un verd esperança que acompanya aquests dies i aquestes nits de primavera en que la claredat comença a fer-se present, els dies són més llargs i relaxats i les nits més curtes i intenses, i malgrat que el món segueix girant a la seva velocitat, 1690km/h, m’adono que el meu món gira igual de ràpid i que ja no em costa seguir el seu ritme.