A vegades un pes imaginari m’arrossega cap al fons, caic i caic sense parar. Pensant que el final ha d’arribar aviat. Però aquest final no arriba segueixo caient sense parar i ja no em fa por el cop. Ara només vull sentir que tot s’ha acabat que ja no hi ha res més avall per seguir caient.
Però aquest final segueix sense arribar.
Però aquest final segueix sense arribar.
1 comentari:
Qué foto más sugerente, cuánta paz.
Claro que no me importa que decores con mis fotos... un placer.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada