dimecres, 24 de gener de 2007

sentiments sense fons


A vegades un pes imaginari m’arrossega cap al fons, caic i caic sense parar. Pensant que el final ha d’arribar aviat. Però aquest final no arriba segueixo caient sense parar i ja no em fa por el cop. Ara només vull sentir que tot s’ha acabat que ja no hi ha res més avall per seguir caient.

Però aquest final segueix sense arribar.

1 comentari:

PABLO ZULAICA PARRA ha dit...

Qué foto más sugerente, cuánta paz.
Claro que no me importa que decores con mis fotos... un placer.

Saludos.