dimarts, 2 de febrer de 2010

volar i aterrar

M’han fet volar.

Aquest cap de setmana tinc la sensació que m’he perdut moltes coses, que m’han donat un cop i m’han fet saltar pels aires, i que quan he aterrat de nou ja no sabia on era.

Generalment m’agrada no saber on sóc. No em preocupa perdre’m perquè sé que és l’única manera de trobar-me. Però a vegades tinc la sensació que sempre perdo, que sempre sóc jo la que surt volant pels aires.

Ja m’està bé la sensació de volar però el problema és que encara estic aprenent a aterrar. I a vegades la caiguda fa mal.