dilluns, 8 de febrer del 2010

bromes del destí

Fa temps em vaig veure obligada a prendre un decisió que no volia, i ho vaig fer perquè sabia que si no podia tenir allò que volia no em volia conformar amb menys.

Fa temps vaig aprendre que si et conformes una vegada ho seguiràs fent i acabaràs conformant-te amb menys del que vols i et mereixes. I per tot això ja hi he passat i no estic disposada a tornar-hi. Per això vaig decidir que no buscaria més excuses ni més justificacions per acceptar coses que no m’agraden. Per tant abans de conformar-me amb les sobres vaig decidir quedar-me sense res.

Fa temps vaig demanar no saber res més d’aquella persona, no veure-la més, i vaig decidir que no esperaria res més. Però la meva decisió no va ser respectada, ni per aquella persona ni pel món. Ahir, de nou, el seu nom i cognom van tornar aparèixer a la meva vida, segueixo rebent missatges que no he demanat, segueixo sentint noms que no vull escoltar i tot i no voler-ho no puc evitar-ho.

No sé si el nom i cognom que ara sento més sovint del que voldria són els mateixos als que un dia vaig demanar tranquil·litat, i tampoc sé si ho vull saber, però si no fos perquè crec que està ocupat en coses més interessants que en la meva vida, pensaria que és una broma macabra del destí.

1 comentari:

Atlántida ha dit...

Quina llastima que divendres no vinguis a sopar, perquè vull que m'expliquis tantes coses...!!!