no tinc temps per pensar que no tinc temps...

tardor

La tardor a tintat les fulles dels arbres de colors, la tardor ha fet que després de l’esbojarrat estiu tot torni a recuperar el seu ritme. Les rutines van agafant la forma del dia a dia i ja puc saber (més o menys) quines nits passo a quina casa.

Mica en mica em vaig preparant pel fred hivernal que està a punt d’arribar. Però em sembla que per més que em prepari seguiré sense voler sortir de sota la protecció dels llençols i la teva calor.

Potser si a fora m’esperés un món millor tot seria més fàcil.

tinc raó

A tothom li agrada tenir raó i jo no sóc una excepció, m’encanta tenir raó i poder fer-me la llesta (tot i que no vol dir que ho sigui). Mirar amb aquella cara de “ja t’ho deia...” però a vegades també em sap greu tenir raó, a vegades preferiria equivocar-me i no haver de veure com em miren amb la cara de “sí, ho sé, ja m’ho havies dit...”. En alguns casos tinc raó per sort i en altres per desgràcia.

Potser per això m’encanta discutir i tenir raó (o no) en coses sense importància, com per exemple sí són blaves les teves pupiles o ho són les meves. O si vaig cap a pl. Espanya en comptes de pl. de Glòries. O si allò és el Colisseu gran o el petit. O si endívies és endívies. O si era Pierce Brosnan l’actor de “L’espantaocells i la Sra. King”. O si l’aurora i l’alba són el mateix.. En totes aquestes discussions sóc incapaç de no deixar anar un: “què t’hi jugues!” perquè sé que encara que perdi l’aposta hi puc sortir guanyant.

Últimament però guanyo les apostes i tinc raó en coses que importen. I guanyo un sopar en mig de nosaltres entre riures i punyalades inofensives en compte de tristeses i recolzaments. Guanyo unes nits d’hotel en una gran ciutat, guanyo un massatge i en perdo un altre, guanyo al saber que fins i tot quan perdo un streaptease, també guanyo. Perquè en el fons les coses que em jugo també són per a mi, tant si perdo com si guanyo l’aposta, guanyo. Perquè a vegades perdre també significa guanyar.

Si et va bé

Avui veig tant plens els braços
i tant buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Ja el neguit es a les cases,
l'amor es un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.
Si et va be,tu i jo sense enganys,
si et va be,no te'n vagis mai,
si et va be,seguirem caminant
tots dos junts,sempre endavant.
N'hi ha que viuen la tempesta,
no dormen mai en pau;
n'hi ha que de vegades s'aixequen
buscant la llibertat.
Pels carrers i per les vies,
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida,
la roda anirà girant.
Si et va be tu i jo sense enganys,
si et va be,no te'n vagis mai,
si et va be seguirem junts lluitant
tots dos sempre canviant.
S'han vessat ja les paraules,
els extrems es van tocant;
ara ja no hi ha distancies,
avui tots som iguals.
No escoltis els que et diguin
que tot es negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin
que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que em sàpiga dir
quin es el millor camí,
no hi ha ningú que estigui segur.
Nomes tu pots decidir
si vols seguir amb mi.
Si et va be tu i jo sense enganys,
si et va be,no te'n vagis mai,
si et va be seguirem endavant
tots dos,sempre canviant
Si et va be tu i jo sense enganys,
si et va be,no te'n vagis mai,
si et va be seguirem caminant,
tots dos junts,sempre canviant.

L'estiu es pon

Torna el setembre, torna el setembre i m’adono que aquest agost ha estat millor del que em pensava, que tot i que no ha sigut el meu millor agost ni he fet el meu millor viatge. Ha estat un bon estiu, i ho sé perquè durant el mes d’agost no he tingut la necessitat de sortir corrents, perquè he gaudit amb les cerveses a les terrassetes, les postes de sol, i els llibres que s’han quedat pendents de llegir.

Però ara, de nou al setembre, de nou a l’estrès del dia a dia rutinari i de nou amb problemes que no puc solucionar torno a necessitar sortir a córrer i deixar els mals de cap enrere.

Necessito no voler entendre perquè la vida a vegades és més cruel del que algunes persones es mereixen. Necessito no voler entendre perquè algú a qui estimo per haver estat al meu costat quan ho he necessitat, per haver conduit quan jo no podia fer-ho i per totes les paraules que no ens hem dit, passa per moments difícils que, tot i que sé que passaran, no hauria de viure. Però no aconsegueixo no voler-ho entendre i sóc incapaç d’entendre-ho.

I surto a córrer veient com l’estiu es pon però convençuda que el sol tornarà a sortir. I esperant que com tantes vegades, aquesta vegada tampoc m’equivoqui.

no vull

No vull guanyar cap guerra

No vull ser cap heroi

No vull fer cap promesa

No vull entendre el món

incontinència verbal

A vegades pateixo incontinència verbal i això fa que en ocasions digui coses que realment no penso, coses sense pensar, coses que penso però que a vegades no és el moment de dir, i coses que sé que no cal dir.

Fa uns dies vaig dir a algú que l’estimo, jo en aquestes coses sóc més de demostrar-ho que de dir-ho, però en aquell moment i a causa de la meva incontinència verbal ho vaig deixar anar. Aquest fet em va fer pensar que feia molt de temps que no incorporava a algú a la llista de persones que estimo. No són moltes les persones a les que he dit que estimo, per això no em va costar fer el recompte, i em va alegrar comprovar que segueixo estimant a totes i cada una de les persones a qui alguna vegada he dit “T’estimo”.

Evidentment no les estimo a tots de la mateixa manera i la meva manera d’estimar-les també a canviat a conseqüència de les voltes que dóna la vida, però, tot i així, segueixo desitjant que siguin felices i per a mi això és el més important d’estimar a algú. Voler la seva felicitat, i, depenent dels casos, que la seva felicitat estigui lligada a la teva.

Estic convençuda que aquesta vegada tampoc m’he equivocat, que serà algú a qui sempre desitjaré el millor, perquè, mirant enrere, em dóna la sensació que una vegada estimo a algú jo no deixo de fer-ho.