divendres, 15 d’octubre de 2010

tinc raó

A tothom li agrada tenir raó i jo no sóc una excepció, m’encanta tenir raó i poder fer-me la llesta (tot i que no vol dir que ho sigui). Mirar amb aquella cara de “ja t’ho deia...” però a vegades també em sap greu tenir raó, a vegades preferiria equivocar-me i no haver de veure com em miren amb la cara de “sí, ho sé, ja m’ho havies dit...”. En alguns casos tinc raó per sort i en altres per desgràcia.

Potser per això m’encanta discutir i tenir raó (o no) en coses sense importància, com per exemple sí són blaves les teves pupiles o ho són les meves. O si vaig cap a pl. Espanya en comptes de pl. de Glòries. O si allò és el Colisseu gran o el petit. O si endívies és endívies. O si era Pierce Brosnan l’actor de “L’espantaocells i la Sra. King”. O si l’aurora i l’alba són el mateix.. En totes aquestes discussions sóc incapaç de no deixar anar un: “què t’hi jugues!” perquè sé que encara que perdi l’aposta hi puc sortir guanyant.

Últimament però guanyo les apostes i tinc raó en coses que importen. I guanyo un sopar en mig de nosaltres entre riures i punyalades inofensives en compte de tristeses i recolzaments. Guanyo unes nits d’hotel en una gran ciutat, guanyo un massatge i en perdo un altre, guanyo al saber que fins i tot quan perdo un streaptease, també guanyo. Perquè en el fons les coses que em jugo també són per a mi, tant si perdo com si guanyo l’aposta, guanyo. Perquè a vegades perdre també significa guanyar.

2 comentaris:

... ha dit...

Tothom sap que no era en Pierce Brosnan!!
Era en Bruce Boxleitner, quina mare no estava enamorada d'ell?? ;p

Patrícia ha dit...

la meva...que sempre ha sigut una mica rareta ;p (no sé a qui hauré sortit jo!tan normal)