dimarts, 7 de setembre de 2010

L'estiu es pon

Torna el setembre, torna el setembre i m’adono que aquest agost ha estat millor del que em pensava, que tot i que no ha sigut el meu millor agost ni he fet el meu millor viatge. Ha estat un bon estiu, i ho sé perquè durant el mes d’agost no he tingut la necessitat de sortir corrents, perquè he gaudit amb les cerveses a les terrassetes, les postes de sol, i els llibres que s’han quedat pendents de llegir.

Però ara, de nou al setembre, de nou a l’estrès del dia a dia rutinari i de nou amb problemes que no puc solucionar torno a necessitar sortir a córrer i deixar els mals de cap enrere.

Necessito no voler entendre perquè la vida a vegades és més cruel del que algunes persones es mereixen. Necessito no voler entendre perquè algú a qui estimo per haver estat al meu costat quan ho he necessitat, per haver conduit quan jo no podia fer-ho i per totes les paraules que no ens hem dit, passa per moments difícils que, tot i que sé que passaran, no hauria de viure. Però no aconsegueixo no voler-ho entendre i sóc incapaç d’entendre-ho.

I surto a córrer veient com l’estiu es pon però convençuda que el sol tornarà a sortir. I esperant que com tantes vegades, aquesta vegada tampoc m’equivoqui.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salir a correr va bien para dejar de pensar, sobre todo en mi estdo de forma..

Por cierto yo he podido acceder a mi blog desde el enlace de aquí, supongo que ya se puede..

... ha dit...

Corre de vegades és la unica solució quan no hi ha solució possible.