vides compartides

Algunes de les imatges no les he viscut en primera persona, i algunes de les persones no les he vist. Però si les veies seria com si les conegues de tota la vida. És el que passa quan comparteixes la vida. Hi ha moments que no saps si has viscut tu o només te l'han explicat i tu l'has adoptat com a propi. M'encanten aquest moments en que t'adones que no vius només la teva vida sinó que també vius part de la vida dels altres.

Gràcies per deixar-me omplir la meva vida amb els moments que us he robat.

invitacions fromals by Quintana

ST. Joan 2007-06-22

BENVULGUTS AMICS, AMIGUES I AMANTS...DE LES FESTES ¿LEGALS? US CUNVOKU A LA 3ERA GANG BANG Q TINDRA LLOC...AI PERDO PERDO, Q M'HE EKIVOCAT DE GRUP D'AMICS...
ME LLENA DE ORGULLO Y SATISFACCION UN ANY + PRESENTAR-VOS : EL MANUAL DEL BUEN SANJUANERO, AMB EL SUBTITOL: COMO SOBREVIVIR AL MELON Y NO MORIR DE UNA INSOLACION. O EL Q ES EL MATEIX: Q FAREM PER ST.JOAN?!, VA DONCS; TOTS JA SABEM Q AKESTA NIT ES UNA NIT ESPECIAL...MAGICA...GLAMUROSA...SENSUAL... DE Q ESTAVEM PARLANT??? A SI, DONCS Q FOTREM UN BOTELLON DE 1era DIVISION!!!!! No VA VA, US POSU ELS HORARIS I MEU DE FER EL FAVOR DE CUMPLIRLOS,EEEEEEEEE!!! Q SEMPRE EM D ESTAR ESPERANT...

- 14H ¿DINAR? ES ALGO Q ENCARA NO SABEM...IGUAL COM NO SABEM COM HA POGUT GUANYAR LA LLIGA EL MADRIt...

- 17H COMPRA DE REFRIGERIS VARIS A "CAN BRAVO" DE GRANOLLERS ON PER AKESTES DATES TENIM PASE VIP I PETARDS A ALGUNA CASETA DE CANOVELLES ON ELS PETARDS SON MES ECONOMICS, ESTAN REMULLATS EMBOLICATS MB PAPER ALBAL, ALGUNS JA ESTAN EXPLOTATS I L EMBOLCALL DE LES BOMBETES ES DE PAPER DE LA FAROLA... APART ALLA MATEIX TMB FAN UN 2X1 VENEN LA COCA... - 20H (+/- 2H) SORTIDA CAP A PLATJA D'ARO. PUNT DE PARTIDA: DARRERA EL PAVELLO!!!

- 22H SOPAR AL RACO ESTARIA BE, MES Q RES PQ AIXI ENS CONEIXEM TOTS ELS "RACONS" DE CATALUNYA SINO ALGUN LLOC Q ENS DEIXIN ENTRAR I SINO FEM VAGA DE FAM A LO DEJUANA...

- 00H PLATJA. MUNTATGE DEL CASTELL DE FOCS A CARREC DE LA PIROTECNIA: PIROFRAN, GUERRA DE BOMBETES A LO PAINTBALL I BOTELLON ILEGAL - 01.55H CLAUSURA MB LA TRADICIONAL EXPLOTADA DEL MELO - 02.00H V CAMINATA POPULAR A LA DISCO ( ELS Q PUGUIN....)

- 06.00H III STRETFIGHTER ( MODO EN LINEA INCLUIDO! CUALQUIERA PUEDE ENTRAR...I PILLAR)

- 06.00H A 09.00H AKT INTERVAL DE TEMPS VE A SER COM UNA ABDUCCIO ... COM LA DIMENSIO DESCONEGUDA, UN VUIT EN L'ESPAI/TEMPS. ALGUNS ESTARAN EN UN AFTER, UNS A LA PLATJA, ELS ALTRES A LA UNITAT MOBIL DE COMA ETILICS, UNS ALTRES DORMIN AL LUJOSO CHALET...

- 09.00H REMULLADA i I CONCURS: MISS SIN CAMISETA MOJADA

- DE LES 09H FINS Q MARXEM: TEMPS LLIURE COSES A RECORDAR:

- SHA DE PAGAR!!!! PORTEU 3 EUROS DE MES PORSIACA...

-EL SOPAR

-MELO

-BEGUDES

-PETARDS

-COCA

-COCA DE ST. JOAN

-ESMORÇAR PEL MATI

-I EL SOPAR DEL XESCO

- NO SERA BENVINGUT QUI PORTI WHISKY PEACH O PONCHE

- PORTAR ALGUNES NEVERES AMB GEL

- TOVALLOLES, BANYADORS NOIS, TANGUES NOIES... ALGUNA SOMBRILLA, CADIRETES, UNA TAULA, I ALGÚ Q PORTI LA IAIA.

MIREU AKT ANY FAREM UNA COSA NOVA.... NO CAL CONFIRMAR ASSISTENCIA, AIXI RIUREM MES A L'HORA DE BUSCAR UN LLOC PER SOPAR... VÉS A SABER SI SENSE CONFIRMAR SEREM 300.000... I PER LA BEGUDA, NO HI HA PROBLEMA... ARA...DESPRES NO VULL PLORS SI EM DE PAGAR 3000 EUROS CADA U,EEEE!

P.D.: REENVIEU A LA GENT QUE FALTA

P.D2: SAPS Q....CONFIRMEM MILLOR...ES TANCARÀ L'INSCRIPCIÓ DISSABTE 23 A LES 14:27:33

P.D3: TOTS ELS HORARIS INCLUIT EL DIA I L'ANY PODEN VARIAR SENSE AVIS PREVI! BE I DIRIA Q NO EM DEIXO RES...

no saber

De nou estic aquí, davant d’una pantalla esperant a ser omplerta i sabent que hi ha moltes coses que vull dir però sense saber com fer-ho. Busco les paraules en el meu cap, intento que lliguin entre elles i tinguin més coherència de la que tenen en el meu món. Crec que ho aconsegueixo, rellegeixo les quatre línies escrites i em sembla que diuen alguna cosa, però no sé exactament el què.

Potser és això el què diuen; alguna cosa no determinada, alguna cosa que hi ha però que no saps, bé, saps que hi és però no saps què és. De nou les meves paraules perden la coherència. De nou representen el que sóc, el no saber, el no tenir clar, el saber que hi ha alguna cosa que vols dir, que intentes dir amb totes les teves forces però no saps què has de dir, i només ets capaç de cridar, cridar esperant que algú sigui capaç d’entendre el que tu no ets capaç de transmetre.

I entre crits de desesperació, incoherències i altres jugades de la ment, apareixen de tant en tant, imatges tan nítides com sense sentint. Què signifiquen? No ho sé. Com sempre t’adones que no ho saps, saps que hi ha alguna cosa però no saps què. I aquest és el resum de la meva vida, el saber que hi ha alguna cosa que no ets capaç de veure, alguna cosa que saps que hi és però se t’escapa. Potser algun dia l’atraparé i l’entendré amb tota la seva immensitat, però potser aquest dia mai arribarà.

por

Sovint ens creiem que coneixem a les persones, esperem d’elles el mateix que nosaltres donaríem i pensem que no ens fallaran. Sovint ens equivoquem.

I malgrat això, sé que prefereixo equivocar-me mil vegades a deixar d’esperar. Però potser arribarà el moment en que les preferències canviïn. Arribarà el moment en que em cansi d’esperar en va i aparqui aquella mica d’esperança que encara em quedava i feia que les decepcions es poguessin perdonar.

Em fa molta por que arribi aquest dia, suposo que perquè no és el que desitjo. Em fa mal sentir-me així perquè no és el que esperava. Em sap molt greu veure que és com em sento. Em sap greu veure que estic perdent l’esperança. Em sap greu pensar que ja no em val la pena seguir esperant.

Però per més greu que em sàpiga, no puc evitar-ho.

nits de mojitos, dies de sol

Els dies de maig han passat i amb ells les incerteses del futur. Han arribat els primers banys a la platja, les primeres cremades al terrat, les festes que comencen i no acaben, les històries sense principi es succeeixen en la meva vida i puc crida que hi ha molts moments en que sóc feliç.

És dolent ser feliç? Suposo que no hauria de ser-ho, però resulta que m’ho sembla, em sembla que no hauria ser feliç. Que ja fa temps que aquest dret em va ser arrencat del meu ser, i tot i així, estirada al terrat i tenint-vos al meu costat ho sóc.

If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world?

nous horitzons

Retornar al dia a dia, tornar al lloc on érem però havent viscut noves històries, nous records que emmagatzemar en les nostres vides i pensar que la vida a vegades també dóna alegries, no tot és tant gris i fred com el temps que ens va rebre a Dublín.

Els núvols de tempesta es van dissipant i deixen entreveure uns raigs de sol que lluitaran per acompanyar-nos en la nostra ruta pels verds paisatges irlandesos, per la grisa Dublín i fins a l’entrada dels foscos pubs del Temple Bar, on entrar pot ser fàcil, només has d’ensenyar l’ID, però sortir-ne és més difícil, cantants amb aire innocent, pintes de Guinness que s’acumulen fan que et vingui de gust parar l’Irish time.

M’agrada aquell gust amarg del primer glop de pinta, aquella textura densa i curiosa a la que t’adaptes de seguida i descobreixes el plaer del seu sabor. M’agrada descobrir gustos nous, descobrir nous llocs on m’agradaria aturar-me i saber que tornar-hi no és impossible.

Sé que sempre tindré una pinta esperant-me en algun racó fosc del Temple Bar, sé que a les puntes de l’arc de Sant Martí hi ha el meu follet, sé que encara em queden molts viatges i sé que els faré.

El pas dels anys

Ja ha passat uns quants dies des dels meus 25 anys, i malgrat sembli una xifra considerable i que ja hauria d’anar acompanyada de responsabilitats i altres pressions creades per la societat, i malgrat que tots els núvols grisos encara no s’han esvaït, estic millor que fa uns mesos. He redescobert el plaer de les petites coses que sempre m’havien fet feliç, la suau brisa de l’estiu es comença a deixar sentir durant els vespres de celebracions i les passejades per Gràcia.

Hem ve de gust sortir, descobrir nous llocs i noves cares i retrobar-me amb aquells q sempre hi son però a qui només veus de tant en tant, comprovar que no em costa somriure, mirar-me en el mirall i trobar-m’hi. En definitiva, saber que els 25 no són res, i que tampoc ho seran els anys vinents si us tinc a tots vosaltres al meu costat. Sovint és difícil escollir la nit oportuna per trobar-nos, però sabem que quan la trobem serà com si aquests anys no haguessin passat. Seguirem recordant la nostra primera impressió de l’altre i recordant aquells dies d’estiu en que aguantàvem nits i els dies sense dormir.

Potser aquells dies a la platja ja no tornaran però tot i així res serà diferent. Seguirem retrobant-nos en nits tintades de sangria, records i futurs incerts.