dimarts, 4 de març de 2008

secrets


Hi ha secrets que voldries poder explicar a tothom, són secrets que t’afecten directament, que els explicaries no per xafarderia sinó perquè necessites que altres et recolzin i et donin la seva opinió, tot i que la seva opinió mai acaba sent decisiva sí que ajuda. Igual com ajuda explicar en veu alta els problemes. A vegades quan són expressats, quan adopten la forma de les paraules, i sents els so que produeixen, t’adones que són menys importants, més petits del que semblaven quan només eren una idea que donava voltes al teu cap i semblava que s’anava fent gran i complicada.

De cop, al donar-li la forma de les paraules, aquella forma immensa que ocupava el teu cap desapareix. Però que passa si no pots donar forma de paraules a aquell núvol que ennuvola el teu cap? Que passa si és un secret del qual no en pots parlar com voldries i amb qui voldries? Potser si la teoria de Wittgenstein fos del tot certa no em preocuparia doncs allò que no es diu no és.


Potser per això tenim la necessitat de dir-ho, d’explicar els nostres secrets, perquè si no els expliquem és com si no existissin. Queden tancats dins nostre i allà dins segueixen donant voltes i voltes, emboirant el nostre sentit ja de per si emboirat i omplint el nostre ser de dubtes creixents que si haguéssim deixat sortir potser no ens haurien envaït tant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Lástima que luego la gente tienda a utilizar los secretos agenos para deformarlos y convertirlos en rumores a voces. Quizá según que secretos deban seguir siéndolo siempre.