dimecres, 20 de febrer de 2008

Firenze

De nou un viatge a l’horitzó em porta esperances de retrobament, retrobar-me amb un temps passat sense maldecaps, sense les preocupacions dels adults, un temps en que l’únic objectiu era gaudir el dia a dia, aprendre tot i més. Empapar-se de la cultura italiana aquella que per un temps va se,r també, la meva.

Ara toca retornar a aquell lloc, amb persones diferents, de forma diferent i sent jo diferent, però espero trobar el mateix que un dia vaig deixar. Trobar aquell lloc que un dia em va fer somiar i que sempre és present en els meus somnis.

De nou Firenze, de nou les ganes de volar i observar des d’allà la vida d’aquí. De nou una il·lusió, un break en aquesta rutina diària que és la vida. De nou Itàlia, i qui sap si aquest cop és per sempre...

3 comentaris:

Fran ha dit...

Que maco Florència, per a mi tota la ciutat és un museu. Sembla que hi ha algo que t'hi lliga, que frantàstic. Espero que t'ho passis genial en aquesta ciutat tan especial.

Anònim ha dit...

No es mala idea Italia para siempre...

Carlos V ha dit...

Hola Patri, ja portava dies volent escriure al teu blog, vaig vore la menció que vas fer del meu blog, moltes gràcies per les teues paraules tan amables, mha encantat.
Firenze... quina enveja!!! vaig estar al 2006, és molt bonica, encara que jo em quede en Siena, que és molt més acollidora, amn el centre peatonal... Italia és una país per enamorarte (ves amb conte amb els italians jeje) pq té racons i llocs de lo més bonic del món. Si et sobra temps, pegat una volteta per Volterra o San Giminiano. Gaudix del viatge!!

pd: cal ser viatger, mai turista