dimarts, 19 de maig del 2009

m'agrada el 27

Ufff 27 anys ja porto en aquest món!

Segurament, ja no sóc la mateixa criatura innocent que devia ser amb 2 anyets, però sé que una part de mi segueix sent encara una nena ingènua que és feliç amb un simple gelat, amb una tarda a la platja i amb una batalla campal a l’habitació.

Segueixo sent aquella nena que no és capaç d’estar quieta quan està nerviosa. Que s’aguanta el riure quan sap que ha fet una malifeta, i que veu el futur amb il·lusió, que saps que encara hi ha molt per fer, molts llocs per descobrir, moltes persones per conèixer, molts silencies per compartir.

I que, segur, també hi hauran moltes caigudes de les que m’hauré d’aixecar, tot i així crec que ja he sobreviscut a la pitjor caiguda, i ara que m’he tornat a alçar les coses tenen un perspectiva molt més tranquil·la i relaxada. Des de la meva posició ara sé que tot està on ha d’estar.

M’agraden els 27, estic segura que serà una edat d’inicis, de projectes i de decisions. I tot i els canvis, que estic segura que hi hauran, espero que algunes coses no canviïn mai.

3 comentaris:

Atlántida ha dit...

Felicitats noia! Cada edat té el seu encant, ja sigui el 27, 28, 29... és una sort poder continuar sommian't, rient, vivint i de tant en tant guarint-te les ferides!

L'únic que em preocupa és que sigui como sigui, jo sempre serè més vella que tu, sniff, sniff!

Sibel ha dit...

Per molts anys!!
I moltes felicitats per saber seguir sent feliç amb una tarda a la platja. Això no té preu

Marina Martori ha dit...

Pat!
El 27 serà el teu número.
FELICITATS!