dimecres, 29 d’abril de 2009

jo sempre estic bé


És cert, últimament tothom parla del temps, de com de ràpid passa tot, de que sense adonar-nos-en ja estem arribant a les portes de l’estiu.

Personalment, tinc la sensació que no tinc temps per a res, últimament no paro, i tot i que en tinc ganes sempre trobo alguna cosa millor a fer abans que asseure’m i pensar on sóc i on vull anar. Potser serà que he aprés que no sé on sóc ni on vull anar, però m’és igual. Sé que sóc qui vull ser.

Primer pensava que em feia por parar per si tots els records que em persegueixen prenien formes tenebroses i m’absorbien en la seva voràgine de tenebres i de por, però ara crec que ja no es tracta de fugir, simplement es tracta de gaudir, parar-se no a pensar però sí a contemplar el teu voltat. Veure des de la distància tot allò i aquells a qui has deixat enrere però segueixen al teu costat. Ja no em fa mal mirar enrere, em sorprèn que fins i tot em vingui de gust recordar tots els bons moments que ja no tornaran, i que en comptes de caure’m un a llàgrima sigui un somriure el què se’m dibuixa als llavis.

Potser és cert allò que sempre dic quan em pregunten com estic. Potser és cert que “jo sempre estic bé.”