dilluns, 20 d’octubre del 2008
somnis de princesa
Hi ha nenes que tenen debilitat pel rosa, que tenen debilitat per les princeses Disney i somnien amb el seu príncep blau. Jo no crec amb els prínceps blaus, les coses mai són tan senzilles i les persones mai són perfectes, per a mi els prínceps blaus, tard o d’hora es converteixen en gripaus. Però malgrat el meu poc entusiasme per aquests personatges hi ha nenes que viuen a l’espera que el seu cavaller aparegui damunt el cavall blanc i les rescati d’una vida sense amor i ningú, ni tan sols jo hauria de tenir el dret a trencar aquesta il·lusió. Cadascú té els seus somnis pels quals lluitar. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
El comportamiento de un principe azul adaptado a la realidad de entrada sería empalagoso, y si durara demasiado comenzaría a dar miedo. Y el de una princesa, bueno, todas son delgadas, guapas y bastante lerdas; cumplen más menos el mismo papel que una streper en la vida real: hace gracia verlas, pero un rato.
Totalment d'acord amb el Jordim... en la realitat, els prínceps blaus serien uns cursis insuportables... Prefereixo gripaus divertits i intel·ligents que no busquin una princesa sinó una companya.
Les il·lusions sempre valen la pena... no te'n neguis cap ni una!
hi ha persones que sí que busquen el seu príncep blau i disfracen el seu gripau perquè sigui alguna cosa que jo crec que no és, però si elles ho volen així, volen creure en els contes de fades, qui som nosaltres per trencar la seva il·lusió. Toth té dret a viure en el seu món de fantasia, per més que per nosaltres sigui cursi i agobiant, al cap i a la fi, és el seu somni,no el nostre.
Per mi, en canvi, és ser un hipòcrita tot aquell que diu que no espera el seu príncep blau, l'amor de la seva vida. I riure's d'un somni tan vàlid com qualsevol altre (i m’incloc) d'intolerants. Tots busquem el mateix, potser només amb mascares diferents.
Hi ha gent que necessitem pintar de rosa les parets de la nostra presó i aquells que es titllen de "realistes" tan sols pintors de tons més foscos.
Al cap i a la fi estem només en aquest món per perpetuar l'espècie, així doncs com ho vulguem fer (sols o acompanyats) és només la nostra decisió.
La majoria de gent que conec busca (o ja ha trobat i vol conservar) l'amor de la seva vida. Alguns, però, estan millor sols i no seré jo qui s'atreveixi a dir que menteixen... Cada persona és un món. I cadascú té dret a buscar el que vulgui, només faltaria. Al cap i a la fi, la il·lusió és allò que ens fa tirar endavant.
Però a vegades està bé analitzar els somnis que tenim... no fos cas que acabem somniant els somnis dels altres i no el que realment desitgem.
En qüestió d'amor, no hi ha prínceps ni princeses perfectes. L'amor de debò és més qüestió de pactes i tolerància que de focs d'artifici.
Ostres les princeses! Jo crec que la majoria esperem trobar algú amb qui compartir la nostra vida, encara que de vegades es millor estar sol que en mala companyia... Jo fa poc que he "mig despertat" del meu món de somni, és pitjor adonar-te que ets adult, les responsabilitats,no poder tornar a la inconsciència de la infantesa... que somiar amb el teu princep, l'home perfecte (que no existeix) però el millor per a les teves necessitats.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada