dimarts, 28 d’octubre de 2008

etapes

La vida són cicles, etapes que comencen i s’acaben, que s’obren i es tanquen, avui però, tinc la sensació que aquests cicles es repeteixen, tot torna a començar de nou, sóc just al mateix lloc que era fa un any.

Sembla que res ha canvia, tot segueix exactament igual. Trepitjo les petjades ja seques que vaig recórrer fa un any. Torno a tenir una obra de teatre per representar, torno a tenir un sopar d’aniversaris al què assistir, els plans són els mateixos que fa un any, res sembla haver canviat. I per un moment, tanco els ulls i em sembla que res ha canviat.

Però a l’obrir-los m’adono que els meus passos ja no són seguits per les mateixes persones, una de les passes que sempre estava al meu costat ja no hi és. Les seves marques encara es veuen, de fet, mai s’esborraran, però aquelles petjades ja mai es renovaran. Alguna cosa no és al lloc on era, alguna cosa ja mai més hi serà malgrat tot sembli el mateix.

La vida són cicles, i cada cicle és diferent, però ara tinc la sensació que el meu passat es repeteix, tot és el mateix que era i res és com hauria de ser.

2 comentaris:

Atlántida ha dit...

només es repeteix allò que ha quedat inconclòs.
Aquest any a mi m'ha passat el mateix, torno a ser al mateix punt que l'octubre del 2007, és clar que no puc comparar, perquè aquell qui manca fara que triguis a deixar la sensació de que hi ha alguna cosa que no encaixa.

Però ànims, que tot i que sembli que res canvia, sí que ho fa, però d'amagat!

aiRa ha dit...

Ostres m'ha encantat aquesta entrada! És veritat, tot canvia però hi ha coses que sembla que estiguin igual, suposo que encara que tinguis una monotonia les petites coses fan que es transformi poc a poc el teu voltant.
Felicictats pel blog!