dimarts, 1 d’abril de 2008

fantasmes


Hi ha gent que veu fantasmes a tot arreu, mira al seu voltant i té la sensació que tothom l’està mirant, que tothom està parlant d’ell o ella, que en parlen malament que se’n riuen que el critiquen. Jo no acostumo mai a pensar-ho, no veig fantasmes ni tan sols allà on sé que n’hi han.

Sé que no em serviria de res, sé que si preguntés al meu fantasma particular què pensa de mi o de què riu em mentiria, i de fet segurament ho preferiria, per estrany que sembli sóc de les poques persones que no acostuma a preguntar a menys que tingui clar que vol saber la resposta.

Igual com passa amb els fantasmes les respostes no desitjades no són culpa del que les dóna sinó del que les fórmula, suposo que a vegades em canso de persones que et pregunten només perquè els responguis allò que volen escoltar i no el que tu realment penses.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es posible que la mayoría de las preguntas que se hacen esperan una respuesta concreta. Para mucha gente, a riesgo de que quieras ser sincero con ellos, todas las preguntas son retóricas.
Por otro lado, una excesiva sensación de ser observado o blanco de críticas, sólo viene del grado de importancia que le des a lo que se dice sobre ti, áun sabiendo que sólo puedan ser tonterías. Creo que todos tenemos algo de eso, unos más y otros menos..

Marina ha dit...

La foto m'ha encantat!
És genial!