puzzles

Sempre m’han semblat curiosos els puzzles, com les peces van encaixant entres elles, com les formes s’adapten unes a altres, i quan finalment el puzzle està casi complert i només queda una peça més per encaixar, t’adones que aquella peça no encaixa.

No entens com ni per què, però aquella única peça restant, que no pot anar a cap altre lloc que al buit al mig del puzzle, no hi entra, no s’adapta a les formes del voltant malgrat que a simple vista hauria d’encaixar-hi a la perfecció. No hi encaixa.

un lloc on tornar

the show must go on

Tinc ganes de córrer, de saltar, de sortir, de viatjar, de moure’m, de no parar, de sentir el meu cor bategar molt ràpid, de quedar-me sense alè, de sentir que dono el màxim de mi mateixa, de saber que per més que perdi ho hauré intentat. Tinc ganes de tornar a ser aquell algú que crec un dia vaig ser, tinc ganes de tornar a sentir-me amb forces per pintar tot el meu món de lila. Tinc ganes de deixar de pensar i començar a actuar. Tinc ganes que s’alci de nou el teló.

contes de fades

Estic cansada de les cançons d’amor, dels contes de fades, dels somnis per complir i d’aquesta malvada societat que ens ha fet créixer creient en uns mites i unes històries irreals. Ens han omplert d’il·lusions i de somnis fent-nos creure que aquests es podrien realitzar i de cop un dia obres els ulls.

Et despertes d’aquell somni d’infantesa i t’adones que ja ets gran per tot, ja ets gran per complir aquella promesa que t’havies fet, ja has fet tard i ni tan sols t’has adonat que el temps s’ha esgotat, i com que aquella promesa ja no la podràs complir en crees una de nova, intentes guanyar temps, prorrogar allò inevitable, guanyar una carrera en la que mai hi haurà cap guanyador.

Tornes a creure en els contes de fades, tornes a pensar que les cançons d’amor diuen la veritat, et tornes a enganyar.

I una vegada i un altre les il·lusions s’evaporaran, i del vapor que emanen crearàs una nova il·lusió que t’envoltarà i et donarà noves esperances. I així un dia rere l’altre aniràs sentint que la vida que somiaves va canviant, la vas modificant, intentant donar-li un nou sentit, intentant que tingui un per què, que hi hagi un motiu que faci que vulguis seguir.

De cop, obres els ulls, mires al teu voltant i no hi ha res, només ets tu i res més que tu. I no hi ha cap motiu excepte tu. Excepte els teus somnis, excepte les promeses que un dia et vas fer, excepte aquelles il·lusions dibuixades en el fum, excepte el teu conte de fades en el que un dia vas creure.

Feliç 2008

Nou any, nous propòsits i noves esperances, tots ens desitgem bon any, i esperem que sigui més feliç que l’anterior. I jo, fent balanç del meu 2007 penso que no serà gaire difícil que aquest 2008 sigui millor, però de sobte, ho dubto. Ho dubto molt, és més tinc gairebé la certesa que encara serà més dur de viure que el 2007. Sens dubte aquest nou any em portarà una nova vida. Una nova vida que no he desitjat i a la que m’hauré d’acostumar.

Per aquest 2008 tinc molts temes que porto tot un any arrossegant, hi ha preguntes pendents que no m’atreveixo a formular per por a les respostes, hi ha masses coses que ballen i poques columnes a les que aferrar-me i cada cop em costa més trobar el camí.

Per primer cop en la meva vida, vull que aquest any que ve passi ràpid. Mai he tingut pressa per créixer ni per arriba a un nou any, però ara m’agradaria entrar en un son profund i que quan em desperti el 2009 ja estigui aquí. Que ja hagi passat un any de tot i que no sigui la primera vegada que ho visqui tot sense ell, que m’hagi acostumat a no sentir la seva presència, que m’hagi acostumat a no tenir res per explicar-li. Que m’hagi acostumat a la seva absència. Però em sembla que això mai passarà. De fet, no vull acostumar-m'hi.

el meu fons d'escriptori

I ja hi tornem a ser! un altre MEME, segueixo sense saber què redimonis és i ja me n’han enviat un altre. Ara es tracte de posar la imatge que tinc de fons de pantalla, una imatge que depenent dels viatge que faci o de les excursions o visites a mojitolandia i altres antres de renom, va canviar, però per ara el meu fons d’escriptori és aquest:



BRYAN PARK!!

I com en l'anterior MEME, qui vulgui continuar el MEME que el continui! Jo no obligo a ningú en concret, alé MEME vosaltes!

Freakades d'internet