camins

La vida és el camí, i la seva finalitat és la mort.

Busquem coses que no existeixen, esperem tenir allò que no tenim i entre mig ens oblidem d’allò que ja tenim. El que està al nostre abast perd valor i somniem amb un futur millor que mai sabem si arribarà. Tenim pressa per arribar i a vegades oblidem que tan important és arribar com parar, mirar enrere i veure que tot té un sentit, que no estem donant voltes en va. Que malgrat les esperances trencades, els cops rebuts i a vegades fins i tot la falta de ganes de seguir lluitant, hi ha dies que veus que val la pena.

Que sí, que hi pot haver un món millor. Que sí que tot pot canviar i que sí que un s’ha de seguir arriscant, perquè qui mai s’equivoca és que mai ha intentat res. I em sembla que ha arribat el moment de, potser, tornar-me a equivocar.

S’ha acabat anar pels camins marcats, és moment de provar les dreceres i obrir els nostres propis camins, és moment de deixar-nos sorprendre pel que ens hi trobem i sobretot de ser valents i seguir sempre endavant fins arribar a la nostra fi convençuts que hem pres el millor camí possible. El nostre.