Me falten paraules

M’han demanat unes paraules... i jo últimament estic falta de paraules, parlo molt i no dic res, les pàgines en blanc se m’acumulen i jo no sé com omplir-les, paraules que no surten, lletres que no s’uneixen i, en mig de tot la meva falta de ganes d’escriure, la meva falta de voluntat d’omplir un paper en blanc que mai m’havia costat omplir. Potser només és com tot, potser només “tot és posar-s’hi” però no m’hi poso i veig com els dies s’allarguen i les nits s’escurcen mentre espero el moment per tornar a posar-me a escriure, a córrer, a sortir, a fer... potser només estic esperant que aquesta primavera, que ja s’olora en l’aire, em doni la dosi d’inspiració necessària per omplir el buit que han deixats els dies d’hivern en els quals la inspiració és una manta i un sofà.
Per sort ja s’olora la primavera... Per sort sembla que les paraules comencen a florir...