dilluns, 27 de juny de 2011

sóc una noia de mar


Torno d’un cap de setmana de muntanya, de cims, d’esgarrapades, de butllofes rebentades, de sobres de pasta en pols, de galetes de xocolata, de cremades i marques de paleta, de cansament, de mal de cap i desmais, i de no aconseguir els 10.

Sí, l’objectiu eren 10 tres mil, i jo els 4 últims els vaig deixar per un altre dia, potser hauria pogut insistir, oblidar-me del dolor i el cansament, però com diuen, tant bo és insistir com saber-se retirar.

I jo em vaig saber retirar, sí, em queda l’amarg regust de no haver-ho aconseguit, però traient-me les botes, posant-me les sandàlies i veient els meus talons en carn viva, no puc evitar pensar que aquest 6 tres mil, sumats als altres dos que ja tenia, no estan gens malament per a una noia de mar.

Ara potser ja puc dir que sóc de Mar i Muntanya?

1 comentari:

Atlántida ha dit...

Noia, t'admiro! la veritat es que per a mi ets tant de mar com de muntanya.