He redescobert llargues converses amb un amic que ja gairebé no recordava.
Algunes cartes de socors que vaig contestar esperant poder donar el cònsol que necessitaven.
He trobat originals invitacions a sopar de persones que mai he acabat de conèixer.
Una declaració d’amor en tota regla, entre altres mails còmplices, d’una persona que em va estima més del que em pensava, a qui li dec gran part del que ara sóc, i que no va poder suportar deixar d’estimar-me tant com declarava en el seu mail.
He trobat el mail d’algú que tenia ganes de conèixer-me però que no s’atrevia.
Mails que anunciaven un futur que no va arribar mai.
Notes on és reconeixen els errors del passat però on no es demanen disculpes i s’acusa el destí del que ell no es va atrevir a fer.
Mails educats on el contingut real del mail es troba entre les línies, mails que diuen molt sense dir res.
Propostes de cites a cegues en què dos desconeguts es parlen amb la complicitat de qui no té res a perdre i molt a guanyar.
En definitiva, fer neteja de la bústia a significat fer un repàs de la meva vida (des de l’aparició de l’e-mail) i de les persones que hi han passat, ja sigui simplement passat de llarg, de puntetes i sense fer soroll, com amb pas més ferm i deixant petjada, però sobretot m’alegra veure que hi ha moltes persones que no han passat. Persones que segueixen enviant-me mails, notes, mirades, bromes, complicitat, detalls, persones que segueixen a l’altre costat de la pantalla i en la meva vida.
Us deixo amb la invitació a un sopar al que mai vaig anar:
Benvolguda pòtula que jaus en mon record,
Quin goig saber que llegui aquestes línies, que són presents els moments viscuts i que maleïu el dia que descurosament em vàreu donar la vostra adreça.
Potser que no hàgiu perdu la raó bonica, que seguiu robant cors allí a la vostra contrada i que engrunes de temps no tingue per perdre, però res hi perd l'home de cor en voler veure reeixida una emoció.
Sàpigues doncs, en essència per si us heu perdur, que us conviden a Barcelona, sigui a sopar o a xerrar tot recordant l'emprempta dels anys passats.
Per altre banda, per bé que amb pesar, entendrñe que no sentiu predilecció en atençar-vos al record.... feu-ho doncs per passar una estona d'allò més plaent.
M'acompanyen fidelment mon cosí i un amic amb els qui batallar és feina agraïda i de ben segur tot un regal per a vos.
Bo que aproveu vèncer tota ressistència i el vostre ànim sigui còmplice al meu, su us resulta feixuc un encontre de tal magnitud, la vostra dolcessa no comptarà indefensió, seré jo mateix qui em prengui un cafè amb vos, catalana dema de dolç cor
Amb sincera estima i provat afecte,
El carallot reial
3 comentaris:
Vaja el teu mail és com un bagul ple de records! abans es guardaven cartes en un calaix, ara els mitjans són una mica més moderns però al cap i a la fi ve a ser el mateix.
M'encanten els missatges entre línees.
Les meves cartes de socors van ser contestades, guardades i rellegides un milió i mig de vegades. Sí va arribar el consol que necessitava, sí vas estar amb mi quan més m'ofegava. Has estat amb mi sempre en les recaigudes i quan ja estimar no valia. Però sobretot has estat amb mi a cada pas del camí i per això ets una de les persones que formen els pilars de la meva vida.
Vagis on vagis si marxes mai, estaré amb tu.
PD. Permet que aquest cop continuï sent anònim.
rebeca sí, els missatge entre línies són els millors ;p, i el mail en principi és més segur q el calaix...
anònim, no cal que et digui allò que ja saps. Gràcies per ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada