A vegades pateixo incontinència verbal i això fa que en ocasions digui coses que realment no penso, coses sense pensar, coses que penso però que a vegades no és el moment de dir, i coses que sé que no cal dir.
Fa uns dies vaig dir a algú que l’estimo, jo en aquestes coses sóc més de demostrar-ho que de dir-ho, però en aquell moment i a causa de la meva incontinència verbal ho vaig deixar anar. Aquest fet em va fer pensar que feia molt de temps que no incorporava a algú a la llista de persones que estimo. No són moltes les persones a les que he dit que estimo, per això no em va costar fer el recompte, i em va alegrar comprovar que segueixo estimant a totes i cada una de les persones a qui alguna vegada he dit “T’estimo”.
Evidentment no les estimo a tots de la mateixa manera i la meva manera d’estimar-les també a canviat a conseqüència de les voltes que dóna la vida, però, tot i així, segueixo desitjant que siguin felices i per a mi això és el més important d’estimar a algú. Voler la seva felicitat, i, depenent dels casos, que la seva felicitat estigui lligada a la teva.
Estic convençuda que aquesta vegada tampoc m’he equivocat, que serà algú a qui sempre desitjaré el millor, perquè, mirant enrere, em dóna la sensació que una vegada estimo a algú jo no deixo de fer-ho.
diumenge, 25 de juliol del 2010
incontinència verbal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
hay que callar muchas veces, intentar decir solo lo importante y no siempre si los demás no necesitan saberlo y el decirlo puede perjudicarte.
I would like to exchange links with your site lluitapelsteussomnis.blogspot.com
Is this possible?
Publica un comentari a l'entrada