petits plaers

M’agraden els detalls, les petites coses del dia a dia que fan que se’m dibuixi un mig somriure involuntari. M’agrada quan, caminant pel carrer, et creues amb algú sense acabar de coordinar els vostres camins i, durant uns segons, sembla que ballis amb aquella persona al ritme d’una música que ningú sent, i que després el somriure cordial es converteix en un somriure de complicitat per voler seguir els dos el mateix camí i acaba amb un cordial adéu entre riures una vegada us aclariu.

M’agraden els cafès amb espuma compartits amb algú a qui no li agrada l’espuma dels cafès. M’agrada la complicitat que es desprèn quan amb la cullereta robo aquella espuma fent un favor i donant-me un gust. Per a mi, és un d’aquells petits plaers de la vida. M’agraden aquells petons amb gust de cafè amb llet del matí. M’agrada buscar i trobar les pessigolles d’algú entre els llençols quan els ulls encara no estan oberts. M’agraden els esmorzars de dissabte amb el diari i la calma que es desprèn d’un dia sense presses. M’agraden també els esmorzars compartits en hotels o bars, lluny o a prop de casa, en els quals la conversa no és necessària. M’agrada poder estar amb algú sense sentir la necessitat d’haver de parlar. M’agrada arribar al pis i veure que hi ha algú que té coses a explicar-me, però també m’agrada arribar i que sigui un dia per a no dir res. M’agrada arribar a casa i fer una abraçada a les persones que estimo però saber que si no ho faig no passa res, saben que les estimo igual.

En definitiva, m’agraden els petits detalls, els petits moments que fan que la vida sigui més vida. Moments que poden ser quotidians i normals però que per a mi són especials.