divendres, 27 de novembre de 2009

La Plaça del Rei


INA: Has estat mai a la Plaça del Rei?
Al: Sí. Petita, neta i brillant.
(Blau Turquesa,
Marina Martori)

M’agrada la Plaça del Rei, m’agrada per moltes coses però sobretot pels records que tinc lligats a aquesta plaça que una tarda de juliol, de ja fa molts anys, vaig descobrir de la mà d’algú molt especial. Hi he tornat molt de tant en tant.

Alguna nit d’estiu m’he deixat enduu per la música que hi sonava i he ballat com mai ho havia fet amb algú que, per més lligat a mi que estigui, ja no forma part de la meva vida.

Hi vaig tornar ara farà uns mesos, passejant per ciutat vella, i deixant-nos portar pel moment vam acabar a la plaça del rei, i d’allà sense saber com ens vam trobar al carrer dels petons, un carrer que ni tan sols sabia que existia.

Recordo moltes coses d’aquella tarda que es va convertir en nit i després en matí. Però sobretot recordo les nous de macadàmia, la Boqueria i perduts per les parades de peix ja tancades aquella frase sortida d’enlloc: “que bonito es el amor!” i la meva veu responent sense pensar “más que nunca en primavera...y mañana sale el sol y ya estamos en agosto”.

Doncs d’aquí res ja estarem a desembre.

3 comentaris:

Marina Martori ha dit...

Adoro la plaça del Rei...
No sé perquè, però té aquell encant que només ténen alguns llocs, alguns moments, alguns algú...

Atlántida ha dit...

uys, això teu, és més greu del que em pensava! ja,ja!
per mi precisament aquests dies són els dies perfectes que t'han m'agraden i casualment gairebé sempre han tingut aquesta Barcelona como a escenari.

Anònim ha dit...

Mai havia llegit res, que jo també hagués viscut! Va ser un dia molt intens!