Tota la meva vida he dormit amb tot ben tancat, porta tancada, persianes baixades. Cap raig de llum havia d’entrar si no volia despertar-me. Però avui he dormit amb tot obert. Després de molts dies sense poder dormir per falta de temps, aquesta nit he dormit plàcidament tot i deixar la porta oberta i les persianes aixecades, o potser per això he pogut dormir.
Serà que he canviat i no necessito tenir-ho tot tancat per sentir-me segura, serà que estic més segura de mi i m’és igual qui surti per la porta o entri per la finestra.
No m’havia adonat de com necessitava dormir.
Avui torno a ser jo.
2 comentaris:
Dormir, cuando no es un placer es una terrible maldición; como cuando duermes cuatro horas y te tienes que levantar sí o sí...
Dober zacetek
Publica un comentari a l'entrada