dilluns, 26 de gener de 2009

pensar

Penso massa. No m’agrada pensar. A vegades no serveix per a res. Vull deixar de pensar, però dono voltes i voltes sobre el mateix eix, intento entendre, buscar un perquè, una raó que em permeti saber, comprendre. Però al mateix temps penso que no val la pena, que a vegades les coses simplement són com són i no servei de res donar-hi voltes. Per això no m’agrada pensar. Però penso massa.

Deu ser cosa del vent, però avui estic bloquejada, avui tots els núvols que el vent d’aquests dies es va endur estan dins el meu cap i sembla que no tenen intenció de sortir-ne.

2 comentaris:

Atlántida ha dit...

ja, ja... per què serà que jo tinc el mateix problema? no vull pensar però hipenso, cosa del vent suposo.

Jordim ha dit...

pensar puede ser una maldicion, pero a la larga te forma y te afina ciertos rasgos; pensar es síntoma de curiosidad, y eso está muy bien..