dijous, 29 de maig de 2008

coses dels 26

Tinc son. Porto nits sense dormir bé, m’estiro al llit esgotada i cansada de dies de feina i nits de festa, però al tancar els ulls no aconsegueixo dormir. El meu cap s’omple d’idees, de pensaments, de dubtes, d’alegries i records, intento foragitar-los perquè vull dormir, necessito descansar, ni que siguin quatre hores seguides. Però no puc, començo a pensar que només podré dormir quatre hores i que és molt poc temps per mi, i pensar que d’aquí poc temps m’haig de despertar fa que encara doni més voltes al llit, que els llençols se m’enredin, el coixí caigui al terra i la son no em deixi dormir.

Perdo el temps estirada al llit temps que hauria d’aprofitar dormint, i desaprofito. Durant aquest temps el meu cap va molt de pressa, faig balanços de la meva vida, busco noves possibilitats, nous reptes i canvis que no sé si acabaré realitzant, però sobretot, sento que a vegades la meva vida és el que voldria que fos, però altres cops em sembla que aquella idea que tenia, quan era petita, del que seria la meva vida queda tan lluny que perdria la vida perseguint-la.


Potser ha arribat el moment que deixi de somiar en somnis inabastables i em centri en els que tinc a l’abast. I en els que ja he aconseguit. Encara recordo com ja fa alguns anys somiava que compartiria pis, en un edifici amb piscina (era l’època de Melrose Place), amb una amiga a la qual, com a mi, li encanta la xocolata. Doncs bé l’edifici no té piscina (tot i que sí terrat) i no som només dues les addictes al xocolata sinó tres.
El meu somni no era exactament com ara és la realitat. Però quin somni ho és?

6 comentaris:

Salva ha dit...

Pel que fa al fet de no poder dormir només et puc dir que prenguis valeriana; jo me la foto quan tinc alguna prova o examen el dia següent (clar que en aquests casos és més important haver descansat la penúltima nit que no la nit abans).

Respecte als pensaments que et corren pel cap, no ets la única, t'ho asseguro. Ara que m'acosto a la barrera dels 30 em passo els dies fent una anàlisi de la meva vida, dels meus fracassos com a persona, de les decisions equivocades que he prés i les que no. Ja fa temps que m'he adonat que des dels 18 he anat fent tombs per la vida, malversant els anys de la meva joventut, sense guia ni objectiu a la vida i, sobretot, anant insegur pel camí. Sé que plorar pel passat no m'arreglarà el present, l'únic que puc fer en aquests moments és suar sang pel futur.
En el meu cas sí que et puc dir que els meus somnis s'han quedat en molt menys del que volia. Moltes vegades em sento decebut de mi mateix; no m'agrada la persona que sóc i vull ser més. Potser em diràs que sóc massa exigent amb mi mateix, però així em veig. Diuen que els demés ens veuen els defectes i les virtuts més fàcilment que nosaltres mateixos; potser estic cec envers a la meva persona.
No crec que a cada edat de la vida existeixi un moment culminant de glòria per a cadascun/a de nosaltres (tot i que conec penya que sí que el va esperant). Simplement el temps va passant i no podem perdre'l esperant aquest, sinó disfrutant del pas del temps amb els teus més propers en aquests moments.

Salvador.

Carlos V ha dit...

Bufff.... mil perdons per l'oblit del teu cumple.... vaig perdre el mobil i amb ell l'agenda de tots el cumples... sino recorde mal era a Maig (el 5 o el 23?)
A Sant Pere de Rodes va ser excursio fast fast al pont del 1 de maig, a més de que he eprdut teu mobil (el meu és el de sempre, si pot enviam un sms o per mail)
Mhan encantat les teus reflexions... imaginat quan vas cami del 31 (anit mateixa estava al cumple d'un amic que ja ha arribat). els somnis son per aixo, per a somniar, conforme vas arribant als 30 et dones conter de que than pres el pel i la realitat es una p... merda. Encara que a barna, madrit o valencia les coses (a pesar de que l'economia siga un handicap), gracies a l'oferta cultural i d'oci que nhi ha, son mes fructiferes que a una petita ciutat de provincies com es Gandia.
Jo vaig cami dels 31 i mha donat conter que hi ha quq tindre amics i padrins en tots els llocs per arribar a bon terme. Son la generacio precaria (et recomane el llibre "la generacion rpecaria"), molt erasmus, molt vol low cost pero el dia a dia son sous de merda, tothom a estudiar oposicions per qualsevol lloc decent (e indecent), els quatre que shan colocat en els bancs i els que no han estudiat al Lidl de caixera o de reponedor...
Menys mal que ens queda l'amor i el sexe gratuit i divertir pq sino malament estarem. El problema vindra quan la nostra generacio tinga que asumir responsabilitats per crear altra generacio. No estem preparats, lo nostre es el viatge, la diversio i la falta de rigor
Aixi que ja saps, disfruta que la vida son quatre dies i dues nits. Una forta bessada des de terres valencianes

Anònim ha dit...

Yo soy especialista en insomnio, en tenerlo. Sólo espero que ningun alter ego mio se ponga a trabajar de noche y a poner explosivos caseros en sucursales bancarias..

Anònim ha dit...

res importa :)

Carlos V ha dit...

http://es.youtube.com/watch?v=6K52sccc81o

Anònim ha dit...

La meva vida als 32 anys tampoc acaba de ser, a vegades, allò que imaginava de petita... i, altres vegades, penso que ni en el millor dels meus somnis infantils podria haver imaginat una realitat tan generosa. Depèn del dia. I de com t'ho miris tot plegat...