finals anunciats

Totes les històries tenen un final. A vegades aquests finals són inevitables degut al pas del temps, però moltes vegades aquest finals han estat anunciats des del principi. Sabem que hi és i que més tard o segurament més d’hora arribarà, però no som capaços o no volem assumir aquest fet, creiem que l’amor serà suficient per tirar endavant i esquivar aquest final, però no és així i arriba un dia en que ja no pots fer res més a part d’acceptar-ho. En aquest moment hem de ser capaços d’entendre i saber que cada final significa un principi, per tant cal mirar endavant i descobrir aquests nous principis.

Mai podràs oblidar el passat. Cada una de les històries viscudes formarà part de la teva vida. No només això, sinó que hauran contribuït a ser tu.

Però ara ja no hi ha res més a fer, només mirar enrere i ser feliç per haver compartit la teva vida, saber que alguna cosa de tu estarà lligada a cadascun dels moments viscuts i que per més que el final hagi arribat va valer la pena, i que no canviaries, ni un sol dels moments de silenci compartit, ni una de les llàgrimes vessades, ni una sola de les discussions perquè tot i que elles ens conduïssin cap al final, també elles han format part d’aquesta història, i per més mal que en aquell moment em fessin, no en canviaria cap ni una.

Només dir que per a mi no ha estat en va. Cadascun dels moments viscuts han valgut la pena, potser per això mirar enrere no fa tant de mal. Tot i que per més que m’ho negui a mi mateixa tinc molts dubtes.

No vull ni puc imaginar-me no tornar a escapar-me un cap de setmana amb ell. No vull oblidar-lo ni fer com si no hagués passat perquè no canviaria ni un dels moments, per més desagradables que hagin estat, que hem compartit, i sé que encara ens queden moltes més coses per compartir, encara que sigui d’una manera diferent.